Temps

Tres anys….Passa el temps. Alguns records es tornen borrosos, d’altres curiosament es mantenen. Sobretot queden sensacions, més o menys somortes, que de vegades es disparen quan sentim algun so familiar, revivim una situació quotidiana o ens apropem a una data concreta.
És molt curiós veure amb certa perspectiva tot el procés: adonar-se que algú pot continuar sent tan present en la seva absència, assimilar que la vida segueix, sorprendre’t fins i tot de com pots interioritzar una cosa que de bones a primeres et semblava absolutament impossible. I veure que fer-se gran és això: acumular coneixences, experiències...i pèrdues . I de tot se n’aprèn, diuen. I si, les coses doloroses de vegades serveixen per donar una sacsejada a l’escala de valors, per tenir cada cop més clar quines coses són realment importants i quina gent és realment important en la vida d’un mateix i deixar-se estar de tonteries.
Llàstima que amb el temps de vegades se’ns oblida i tornem a perdre el temps i l’energia en foteses.