Colección: Colección Sillón Orejero
Cartoné
Color. 112 páginas.
16 euros.
ISBN: 978-84-96815-76-6
Un altre còmic (van caient de mica en mica). Aquest l’he llegit esperonada per aquest article que va sortir al diari . Curiositat per llegir una autobiografia àcida, que se suposa surt de la cursileria i autocomplaença que pateixen algunes de les obres “slice of life “. No havia llegit res abans de l’autor,. I psé. No estic gaire entusiasmada. La mordacitat i l’esperpent a mi m’han sonat a provocació forçada, una mica una astracanada . No crec que repetim. No és el meu estil. (No...si...Al final resultarà que són més nyonya del que em penso...)
5 comentaris:
No me l'he llegit (que jo no sóc lectora de còmics), però em fa il·lusió ser la primera a escriure un comentari!
Molt bé Cornet, segueixes amb la teva veta lectora!
Tampoco lo he leído. He dudado alguna vez. Pero tanta autobiografia acaba cansando...
Muchas veces saber dibujar (o escribir) no quiere decir que tu vida sea más interesante...
Desconegut també per a mi. I reconec que aquestes propostes massa exagerades, amb un quart de volta de més, o són molt bones o tampoc són per a mi.
Molt bé Cornet, segueixes amb la teva veta lectora!
Aquest no m’ha ocupat gaire temps.. .(Amb “Watchmen” trigaràs més...)
Tampoco lo he leído
No m’ho puc creure!
(però que fort...)
Muchas veces saber dibujar (o escribir) no quiere decir que tu vida sea más interesante...
La veritat és que el més important no és que t’expliquin una cosa interessant...Si no que facin que una cosa que t’expliquen sigui interessant. Per mi, és més important el com que el què. És a dir, que per més emocionant que sigui la vida d’ algú, si no m’ho expliquen bé, em poden avorrir com una ostra...(La prova, el llibre del post anterior.)En canvi, hi ha gent que pot fer poesia amb la llista de la compra o són capaços de fer que et creguis les situacions més increïbles.
o són molt bones o tampoc són per a mi.
Definitivament no és el meu to... Però vaja...això va a gustos...
Només pel títol, Déu n'hi do amb l'autor!.."el arte de criar malvas", jo diria que es crien soles...Per que el difunt poc hi pot fer ;)
Publica un comentari a l'entrada