Man on Wire

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar la opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Sinopsi: El 7 d’agost de 1974 un jove francès anomenat Philippe Petit va aixafar un cable penjat il•legalment entre les torres bessones de Nova York (en aquell moment els edificis més alts del món). Després d’estar caminat una hora pel cable, fou arrestat, examinat psicològicament i empresonat, per ser posteriorment alliberat.

Aquest cop les invitacions han estat per la preestrena d’aquest curiós i fascinant documental del director James Marsh , guanyador del premi al millor documental als premis Oscar d’enguany. En ells ens explica la història del funàmbul Phillipe Petit (personatge fascinant, excessiu i fins a cert punt il•luminat) i la seva obsessió particular: creuar sobre un cable les torres bessones de Nova York. (gesta, també s’ha de dir, que actualment seria impossible: per la desaparició de les torres, òbviament. Però també pels canvis que hi ha hagut en les mesures de seguretat. Impensable ara l’odissea de pujar una caixa amb metres i metres de cables d’acer d’amagatotis pel muntacàrregues d’una de les torres). Una proesa impactant i d’una bellesa captivadora. Tal i com es diu a la pel•lícula, poesia a l’aire. I explicada de manera amena, graciosa i emotiva. Poca cosa més puc dir. Millor que vegin vostès algunes imatges (i molt millor que la vagin a veure).

(Per més estrany i poc atractiu que els pugui semblar l’argument, de debò...la pel•lícula té un punt fascinant)