dimecres, 18 de març de 2009

Lek Mun + Caroline

L’altre dia va tocar concert. I és que si la companya de feina d’un amic té un grup i toca, l’entrada està bé de preu i el lloc és cèntric, doncs és una excusa perfectament vàlida per anar a fer claca. Que no tenim ni idea de què toquen? Cap problema (a més, normalment aquestes caramboles ens surten la mar de bé)
I així és com ens vam plantar a Sidecar per anar a veure Lek Mun, grup Barcelona que desconeixíem totalment , però que sembla ser que ja comencen a sonar com a nom a l’escena de la ciutat comtal.
I no en vam sortir descontents. Els comparen amb Portishead i s’ha de dir que aquesta comparació, que va una mica gran, no és del tot incorrecte (un parell de cançons, no ho negarem, van sonar a alguna cosa més que un “homenatge a”). Les cançons, però, estan prou bé, toquen la mar de bé i q la cantant té veu i actitud de sobres per guanyar-se l’atenció dalt de l’escenari. La pega, la maleïda acústica del local (que no és gens bona...i sembla ser que, a més, el tècnic de so tenia un mal dia)
Dels teloners, Caroline, doncs poca cosa a dir, llevat que la cantant (molt, però molt, justa de veu) ens va fer patir força (Va tenir un debut difícil )
(Si teniu curiositat us podeu descarregar el nou disc de Lek Mun des de la seva pàgina de Myspace)

10 comentaris:

acolostico ha dit...

Suma y sigue, ese ritmo no hay quién lo siga...

Tengo la sensación de seguir desconectado de la ciudad, no me entero de nada...

Acústica... echare de menos a los técnicos germanos...

manu ha dit...

Tu dorms?

Anna ha dit...

Suma y sigue, ese ritmo no hay quién lo siga...

Bé...a l'abril ja pararem el ritme en sec... De moment, aprofitem mentre es pugui..

Tengo la sensación de seguir desconectado de la ciudad, no me entero de nada...

Difícil trobar un canal informatiu únic...A mi la meitat de les coses me les diuen...o me n'assabento de rebot poca estona abans...
I com que el criteri actualment és o gratis o bé de preu.... Doncs fàcil...

Tu dorms?

Com una soca... (no tantes hores com voldria...però...)

Marta ha dit...

l’entrada està bé de preu i el lloc és cèntric... Que no tenim ni idea de què toquen? Cap problema

Bona actitud, fluir i improvisar... si tampoc cal complicar les coses! ;)

Anna ha dit...

fluir i improvisar...

sobre la marxa... S'han d'aprofitar les coses quan cauen o passen per davant...

si tampoc cal complicar les coses! ;)
...que ja es compliquen prou soletes... ;-)

Juanma ha dit...

Pues eso de que un grupo de aquí suene a Portishead parece digno de escucharse, y de verse. Las comparaciones son odiosas, y no estoy hablando de imitaciones sino de creatividad desbocada aunque con referentes reconocibles, pero de veras que echo de menos grupos de aquí que realmente "suenen a" Primal Scream, Portishead o Spiritualized, por ejemplo. Sin dejar de ser ellos mismos, insisto. Por eso me encanta saber de grupos nuevos como Vetusta Morla o Los Punsetes, que suenan a cosas ya hechas, vale, pero resultan originales, creativos y, sobre todo, hacen muy buena música. Sigue habiendo esperanza y se siguen haciendo cosas dignas.

Anna ha dit...

La veritat és que li estic donant forces voltes al Cd...
I tens raó.
I s'agraeix canviar una mica i veure que hi ha gent que tenen ganes i s'esforcen (i que defensen un directe més que digne, la veritat...)

Hi ha una petita llum al final del tunel...

Marta l'acompanyant dels concerts (quan la resta ha dit que no)... ha dit...

Jo no en sóc gaire d'experta musical, més aviat l'acompanyant habitual als concerts, però he de dir que aquest em va agradar força tot i el soroll que feia la gent xerrant (però als concerts no s'hi va a escoltar música?????).
Però em quedo amb el Roger i amb el nostre entranyable amic Micah de l'Apolo... :-)

P.D. I que consti que per culpa de l'Anna jo també començo a dormir poc... :-(

Anna ha dit...

(però als concerts no s'hi va a escoltar música?????).

Això em pregunto jo, reina....

Però em quedo amb el Roger i amb el nostre entranyable amic Micah de l'Apolo... :-)
Ai, el Micah P Hinson....que maco deprimirse amb les seves cançons.. (malgrat el que arriba a parlar la gent a l'Apolo..)

P.D. I que consti que per culpa de l'Anna jo també començo a dormir poc... :-(
oh, ooohhh, oooohhhh! Quina barra! Ara resulta que és culpa meva...
(i no pateixis, que a l'abril et donaré festa...Haurem de passar a l'horari infantil!)

Juanma ha dit...

Ai, el Micah P Hinson....que maco deprimirse amb les seves cançons..

Ah, pero eso mola. Todavía recuerdo lo bien que me lo pasé deprimiéndome en un concierto de Tindersticks.

Con lo de la gente charlando en medio de los conciertos no puedo. Me han contado que mi primo Josele Santiago llegó a abroncar a un asistente a un concierto suyo en Cerdanyola, en plan "oye, si no te gusta lo que toco, por lo menos respétame un poco, que estoy trabajando". El interpelado no volvió a abrir el pico en todo el concierte.