Contra el progrés

Ahir va tocar teatre. Però amb un valor afegit. I és que ahir varem tenir el plaer d’assistir a una prèvia d’una obra. Però no una obra qualsevol. Ahir va tocar “Contra el progrés”, obra escrita per l’amic Esteve Soler que s’estrena avui a la sala Beckett de Barcelona.

Fa molta il•lusió que un amic faci un text teatral bo, però encara més que li premiïn en un festival de Berlín, li estrenin a Munich i es representi a Barcelona durant gairebé un mes.

I ni us explico la il•lusió que fa que l’autor tingui el detall d’aconseguir-te invitacions per la prèvia.....

Doncs això, cap a la Beckett amb ganes...i amb el dubte de saber què tal això de veure una obra de la que has fet una lectura del text abans (que diria que no m’ha passat gairebé mai, exceptuant algun clàssic del teatre, tipus Shakespeare).

La qüestió és que va ser una grata sorpresa. El muntatge, molt àgil entre escena i escena, potencia la part humorística dels text (la veritat és que a mi la seva lectura no em va fer riure...en tot cas algun somriure congelat. Però en la posada en escena, els gags funcionen la mar de bé) . Els actors, una grata sorpresa. I l’escenografia, molt encertada. El text, per si no ho havia dit abans, una perla: contundent i clarivident. Si que és cert que algunes escenes potser funcionen més que d’altres, però també és cert que no a tothom li funcionen les mateixes. Cada espectador acaba tenint unes preferides.
En resum: molt recomanable. És a dir que ja s’estan traient la mandra de sobre i cap a la Beckett falta gent. El preu no és excusa.