12 metres d’alçada...i 40 anys de vida... I en un moment., res....
Un cop de vent (bé..uns quants...) i a terra. Un canvi al paisatge de tota la vida, ( tal i com jo el coneixia) . I un petit nus a l’estómac (i és que un arbre mort fa una mica de mal).
Un cop de vent (bé..uns quants...) i a terra. Un canvi al paisatge de tota la vida, ( tal i com jo el coneixia) . I un petit nus a l’estómac (i és que un arbre mort fa una mica de mal).
Una bona imatge de la fragilitat de les coses..i de la seva caducitat. No hi ha res ni segur ni etern. Tot pot canviar o desaparéixer en un moment...
(Diuen que els xiprers són arbres que donen la benvinguda. S'haurà d'intentar plantar-ne un altre...)
17 comentaris:
Espectacular, si. Si es que quan la natura s'hi posa, poc hi ha a fer...
Quin desastre. Pobres nens de Sant Boi :(
La veritat és que fa cosa...Era un senyor arbre!
Pobres nens de Sant Boi
Crec que aixì s'escapa a l'expressió "mala sort"...
Caram, aquest arbre també hagués pogut fer molt de mal! jorls...
Si cau cap a l'altra banda, destrossa unes barraques que i ha i el projecte de piscina (que encara no està acabat). Sense parlar de la possibilitat de que algú voltés per allà... (però amb el vent que feia...)
Si encara hem estat de sort!
Vaja, sí que estàs trascendental... Però són aquestes coses les que et fan pensar en com n'és de poc important la nostra vida vista la naturalesa, no?
Un cop de vent s'ho endú tot per davant... Tant de bo fés el mateix amb totes les nostres preocupacions!
Si, noia. És que una sempre ha tingut molt respecte i estima pes arbres…I aquest l’havia plantant l’Estevet…i avui és dilluns…
Però són aquestes coses les que et fan pensar en com n'és de poc important la nostra vida vista la naturalesa, no?
És una bona lliçó d’humilitat…si
Tant de bo fes el mateix amb totes les nostres preocupacions!
Seria bonic, si...
Bonic, molt bonic... (fins i tot massa)
De totes maneres…no sé si és pel soroll del vent (que acaba sent molt inquietant i molest...bé, no només el soroll), quan acaba…quan deixa de fer vent es té una certa sensació de calma...i l’aire passa a estar tan net!
(qui no es consola és pq no vol...)
No se puede replantar?
S'han trencat les arrels massa amunt…
(i, la veritat, crec que no sabríem com aixecar 12 metres d’arbre...Ni amb tractor i pala....)
De moment, a plantar llavors i a veure si sona la flauta (i en neix alguna..)
Si han crescut els bulbs de tulipà... què et fa pensar que no ho faran unes llavors de xiprer?
Llàstima d'arbre...i sort que no hi havia ningú aprop!.
I un arbre de 40 anys costa de que creixi, apa, a esperar 40 anys més...No queda d'altra! (o plantar una altra espécie que creixi més ràpidament)
Si…s’haurà de tenir paciència…
Realment desde casa nostra a Cal Mateu ara li falta alguna cosa.
Sembla mentida com una linea vertical al mig d'una plana dona aquell toc que li dona vida al paissatge. Sort que no va caure cap al terrat de Cal Mateu.
Sembla mentida com una linea vertical al mig d'una plana dona aquell toc que li dona vida al paissatge
Sembla que no pugui ser, oi? De fet, miris per on miris, l' "skyline" de Cal Mateu ja no és igual..
(i vosaltres ho veieu gairebé amb perpestiva aèria!)
Publica un comentari a l'entrada