divendres, 23 de gener de 2009

La clase

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula. Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Sinopsis: François és un professor de llengua en un institut d’un barri marginal de Paris. A la seva manera, el professor intenta estimular els alumnes, de 14 i 15 anys, a pensar i emprar la llengua com a eina de debat. Però l’aprenentatge de la democràcia pot tenir els seus riscos i l’estricte sentit de l’ètica del professor s’esmicola quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.

Una altra perla del director Laurent Cantet, que comença a tenir una filmografia més que recomanable (si no han vist L’emploi du temps o Vers le sud facin una visita al seu videoclub). La clase sembla, en alguns moments un documental. La pel•lícula ens mostra la impotència d’un professor (així com, de vegades, la seva incapacitat i , com no, els seus errors) ,el desencant dels alumnes (que de vegades sembla que amb 14 anys ja hagin tirat la tovallola), les dificultats d’integració dels joves (francesos de pares d’origen no francès que no se senten francesos), els problemes d’incomunicació, les mancances del sistema educatiu (i la seva falta de reacció i flexibilitat)...Si...potser són coses que ja les sabem (i que també veiem aquí...No cal anar a França). Però aquí ens ho expliquen molt bé. I amb el punt afegit que el director no cau en l’error d’imbecil•litzar als estudiants ni de crear una altra pel•lícula de “professor salvador que aporta una mica de llum a les vides d’uns alumnes sense rumb”. La clase no es això.
Segurament serà una de les pel•lícules de capçalera de tot el sector de professionals de l’educació. I no n’hi ha per menys.
Provoca una estranya sensació d’impotència. I inquieta... Temps difícils per la docència.
(més informació aquí i aquí )

5 comentaris:

manu ha dit...

Quina enveja, temps per llegir, per anar al cine, al teatre ;-)

Anna ha dit...

Home...de llegir, llegir...no gaire...
(i dormir, dormir...psé...)

acolostico ha dit...

Pero si que va al cine si, mucho...

Y ya son en color las pelis dicen...

Anna ha dit...

Pero si que va al cine si, mucho...

doncs tinc la cartellera acumuladíssima...i les nominades als oscar ataquen amb ganes...Aix...falten hores...

Y ya son en color las pelis dicen...

no totes, no totes...
(ara...l'home de la pianola ja l'han tret de les sales, sr. acolostico...això si..)

Grine ha dit...

Después de verla, las cuatro personas que fuimos al preestreno tuvimos un debate encendidísimo sobre la educación y los adolescentes actuales.

Compadezco sinceramente a los pobres profesores que se dedican a la educación de los "angelitos" de esta edad... Y pensar que mi primera vocación fue de maestra, menos mal que terminé por otros derroteros ;)