divendres, 12 de desembre del 2008

Modernitat americana / Alphonse Mucha

Dissabte artístic – cultural: quedes per dinar, fas sobretaula, i enfiles cap a la Fundació Joan Miró per veure l’exposició “Modernitat americana” , sobretot atretes pel reclam dels noms de Mark Rotko y Edward Hopper.
Es tracta d’una mostra de les obres de la Corcoran Gallery of Art, que serveixen per fer un retrat de l’evolució artística del segle XIX cap al XX del paisatgisme i l’art figuratiu cap a l’expressionisme i l’art abstracte.
No és una exposició que m’hagi deixat entusiasmada, bàsicament per que algunes obres em deixen absolutament freda. Si que destaco la part de fotografia, que em va semblar interessant, i l’etern debat que es va tornar a generar sobre què és l’art, el valor de segons quines obres tretes del seu context històric i artístic i l’absurditat del mercat de l’art (aquí és on ens ho passem bé...Sobretot quan comencem a entrar en “aquest me’l penjaria al menjador de casa”..”Aquest no el penjaria al menjador de casa per no haver de donar explicacions”, com en el cas de l'obra "Blue blood"etc..)
I com que s’ha d’aprofitar que el pòquer s’ha pogut reunir (Maite, Marta, Núria i servidora), sortint d’aquí s’enfila cap el CaixaForum (quina meravella d’edifici!), per veure per fi l’exposició de l’Alphonse Mucha. Encuriosida per les crítiques del diari i engrescada per la crònica que en va fer la Grine quan la va veure al CaixaForum de Madrid. Un gran contrast. Una art més fàcil, que entra bé. Estètica pura. Bellesa ornamental i, s’ha de dir, una excel•lent exposició (es nota que l’Obra Social va bé de diners).
No va donar temps d’acabar-la (s’hi haurà de tornar), però increïble veure l’abast de l’obra del que probablement va ser un dels pioners en el disseny gràfic (publicitat, merchansiding, disseny industrial: des d’un moble, a un pot de perfum precursor dels vaporitzadors, passant per cartes de restaurants i interiors de botigues.). Francament recomanable. (més informació aquí)

12 comentaris:

Anònim ha dit...

La prueba de la pared del comedor es la única y verdadera...

Anna ha dit...

Tot i que costen d'acceptar certs bodegons / natures mortes que circulen pels menjadors de molta gent, però l'art és totalment subjetiu....(per sort...)

(i la discussió davant de "Blue blood" va ser digne de manual d'història de l'art..)

manu ha dit...

Els festius aprofita per desconnectar...

Anna ha dit...

Si...ho faig...Intento, per començar, no llegir el diari! :-P

Marta ha dit...

quedes per dinar, fas sobretaula
fer sobretaula... aixo si que es un art ;)

Grine ha dit...

Me alegro de que haya disfrutado de esta exposición tanto como yo. Tuve que verla en varias ocasiones porque no pensé que era tan amplia hasta que no llegué, me pareció casi tan buena como la que tiene el propio museo de Mucha en Praga, otra visita imprescindible si pasa por la capital Checa.

Yo de Mucha me llenaría todas las paredes de la casa, no sólo las del salón ;)

Anna ha dit...

La verdad es que no da tiempo con una sola visita. Es una gran exposición.

Yo de Mucha me llenaría todas las paredes de la casa, no sólo las del salón ;)

Em mi salón también quedarian monos un par de posters... ¿Usted cree que nos harían descuento tipo 2x1? ;-)

Replicant ha dit...

Servidora també les ha vistes, les dues de Mucha, aquí i a Praga...Els retols són preciosos...Totalment recomanable..

Anònim ha dit...

Doncs jo em quedo amb la primera... Sento desentonar amb la resta de comentaris, però ja vaig dir que el Mucha a mi no em deia gran cosa: el senyor Rothko (tot i que segur que està mal escrit) és molt més del meu estil.

P.D. Per cert, Anna, quin era el quadre aquest tan maco sobre el que discutíem? Els títols i jo ja saps que no som gaire amics... :-(

Anna ha dit...

Va, dona...però què dius, però si tu ets d’Edvard Munch! I l’obra, crec que és la de Blue Blood que comento a dalt (pica l’enllaç i la veuràs...)

(però el Mucha quedaria de pistons al meu menjador....les coses com són!)

Anònim ha dit...

Ups! Ja saps que internet i jo som bastant incompatibles... :-)
Però he trobat l'enllaç i he recordat l'obra que era!
Tot i que em pensava que et referies a aquella que ocupava com tres metres d'alt, que discutíem quina casa hauríem de tenir per a poder-la-hi posar...

Aquella reconec que m'agradava!

Anna ha dit...

Ah! Tu vols dir aquesta , oi?
Maca… Te la deixo per tu…A m i no em cap al menjador... ;-)