Cadena de favors

Fa angunia trobar-se un objecte robat…Si…Fa cosa. Tens la sensació que estàs entrant en la intimitat d’una persona…Aquesta és la sensació vaig tenir ja fa dies a la sortida d’un concert. Al costat del cotxe, hi havia una mena de maletí tirat a terra. I al obrir-lo (després de comprovar que no feia tic-tac, evidentment), vaig poder veure que contenia unes monedes, uns CDs, un joc de claus i una tarja amb un nom, adreça i telèfon.
Doncs apa, a esperar l’endemà i a trucar. I contactar amb un pobre mossèn de Madrid que havia petit un robatori un dia abans a Barcelona, durant la visita a casa de sa germana per arreglar un tema de papers familiars.
No es van poder recuperar els documents, però si una mica l’esperança en que de vegades la gent té gestos amables. Jo aquell dia vaig anar a dormir un pelet més contenta i amb la “satisfacció” que aquell dia em van esmentar en el sermó de la missa (llàstima que no sigui creient per valorar-ho una mica més)

Costa tan poc alegrar el dia a una persona...N’hi ha prou amb agafar el telèfon i fer una trucada...