7 anys hem trigat a poder tornar a veure l’Ani Difranco en directe…. I, encara que s’ha fet llarg, podem dir que l’espera ha valgut la pena. Feia temps que no sortia tan entusiasmada d’un concert. 2 hores de bona música, amb una artista al davant que no va donar treva, enllaçant cançons sense parar , comunicativa, dominant l’escenari i, com sempre, fent versions fascinants de les seves cançons, jugant amb diferents estils musicals. I dedicant-se molt a la seva prolífica discografia, tibant dels seus treballs anterior (No es van sentir gaires cançons del nou disc )
Sigui cert o no, semblava que s’ho passava bé (i això s’encomana). A més, en un escenari que és una joia: l’Auditori de Barcelona, càlid i amb una acústica prefecte.
Sigui cert o no, semblava que s’ho passava bé (i això s’encomana). A més, en un escenari que és una joia: l’Auditori de Barcelona, càlid i amb una acústica prefecte.
I és que l’Ani, amb aquesta manera tan especial que té de tocar la guitarra (bé, hauríem de dir guitarres) i molt ben acompanyada per uns músics excel·lents ( bateria, contrabaix i vibràfon) ens va portar per allà on va voler, aconseguint moments de delicadesa increïbles (feia temps que no sentia un silenci tan absolut en un concert) i moments de deliri. Una artista que et fa moure els peus i el cap (llàstima que el pobre nivell d’anglès que gastem no ens va deixar gaudir plenament de les lletres de les cançons que no coneixíem). Als bisos, va tocar les peticions del públic (i si, va caure “Little plastic castle”. Llàstima que “Gravel”no)
Ja ho vam comentar a la sortida: hi ha gent que et fa recuperar la fe en la (bona) música en directe. I alguna cosa va bé si el quart concert que veus d’un artista és el millor.
Aquí teniu uns dels molts videos del concert que es poden trobar pel Youtube
Per qui no la conegui, por llegir una entrevista seva aquí i una crítica professional aquí.
Ja ho vam comentar a la sortida: hi ha gent que et fa recuperar la fe en la (bona) música en directe. I alguna cosa va bé si el quart concert que veus d’un artista és el millor.
Aquí teniu uns dels molts videos del concert que es poden trobar pel Youtube
Per qui no la conegui, por llegir una entrevista seva aquí i una crítica professional aquí.
( I si, les fotos són pèssimes. Però no patiu: he llençat la càmera a les escombraries i he acomiadat a la fotògrafa)
8 comentaris:
Pero joticas no toco, no? pos vaya...
Curiós el que diu la gent quan es mor d'enveja...
I va dient que té esperit jotero (que no cola!)
Aix... Brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal.....
Però això ja ho havia dit, oi? :-P
A mi em va deixar la mateixa sensacio l'any passat a Zurich ;)
I un amic que hi era (el culpable que jo conegui l'Ani) en va sortir tan encantat com tu!
No em diguis que era el que estava a la fila 2... (aix... quina enveja...)
De veritat que va ser un concert fantasbulós...
Brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal, brutal.....
(si, ho sé..em repeteixo..però és pq voldria que quedés clar el concepte... ;-)
Jejejeje, encara et dura el somriure ;) Aix, a veure si un dia ens animem nosaltres :)
Doncs si...quan hi penso se'm posa cara de teletubbie...
És que a mi aquestes coses em carreguen els piles per uns dies....
(i aquesta noia ñes francament recomanable)
I ja friso per anar a comprar el "Red Letter Year"...
(si , heu llegit bé... "comprar"...he dit "comprar"...)
he llençat la càmera a les escombraries
Per tu no hi ha crisi, oi? :P
Per tu no hi ha crisi, oi? :P
Nooo, que va!
Total..quan em quedi a l'atur tampoc podré pagar la tarifa plana d'ADSL...
Ni concerts, ni blog, ni fotos ni...
Publica un comentari a l'entrada