Sitges 2008

Nova edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya i nova excursió llampec per mantenir la tradicional cita festivalera.
Aquest any la visita ha estat un pèl accidentada pel que fa als transports: diuen que tots els camins porten a Roma, però alguns són més llargs que altres si hi vas en cotxe. I el Nitbus especial sempre et porta de tornada a Barcelona (si no és que s’omple, un il·luminat intenta sabotejar-li una roda i t’has d’esperar al següent).
Amb tot, cap problema greu. Fins i tot vam poder sopar assegudes sense haver de córrer cap a l’Auditori (un clàssic de les projeccions cinematogràfiques, les corredisses per arribar a una projecció)
El més destacable, la presència de l’il•lustríssim Sr. Jordi Bordas, home amb el do d’estar sempre a tots els esdeveniments cinèfils i musicals (almenys a gairebé tots els que anem) i un dels nostres crítics de cinema preferits.

El que s’hi hem pogut constatar aquest any és que l’èxit de públic del festival es manté. No només per la quantitat de zombies que encara es veien voltant per Sitges a la 1 de la matinada. Si no per la dificultat de trobar entrades els caps de setmana si no t’espaviles amb una mica de temps.
Així doncs les circumstàncies ens han portat aquest any a veure The objective, de Daniel Myrick , un dels co-creadors de “The Blair Witch Project”, un film que parla de temes místics i sobrenaturals en un escenari bèl•lic contemporani. L’argument és més o menys el següent: Pocs dies després de l'atemptat de les Torres Bessones, un agent de la CIA és destinat a l'Afganistan amb la missió de localitzar un líder espiritual. Aquest és en principi l'objectiu que Ben Keynes,, el protagonista, coneixedor de la regió des de l'època de la invasió russa, trasllada al grup de soldats que l'acompanyen en una expedició en que els talibans acabaren sent un problema menor.
En la meva opinió, una peli fallida. L’inici és força prometedor, però el final se li escapa de les mans al director. El destí dels protagonistes acaba sent terriblement previsible. I el tema místic, que fa referència a les vimanes indies, poc creïble i mal resolt.

(dues membres de l'expedició mostrant ufanoses les seves entrades)

Menció apart mereix la sala de projecció, la Sala Tramuntana: una sala de tortura on les butaques tenen una inclinació estranyíssima, els peus et queden més amunt que el cap i les files del davant et dificulten la visió complerta de la pantalla (sort que tenen a bé de posar els subtítols a la part superior) .

(les cares de satisfacció són pq la peli s'havia acabat)

Al sortir de la projecció , una bona excursió per comprar tabac (que sembla ser que és un vici difícil de trobar a Sitges ) ens va portar a fer turisme per la vil·la.

(Ma victoriosa amb el preuat objecte del desig. Que quedi clar que la companyia tabaquera no patrocina el blog)

I clar, si dins dels membres de l’expedició hi ha dues bibliotecàries, passen aquestes coses....

(una altra per la col·lecció!)

En resum: Arribada a casa a 3/4 de 5 de la matinada, però l’any vinent tornarem a anar-hi per poc que puguem. Si és possible, amb més temps. Per que ens agrada veure pel•lícules (encara que no sempre ens entusiasmin), ens agrada passejar per Sitges, ens agraden els festivales de cine i el seu ambient...

Que les bones tradicions s’han de mantenir, què carai!