dimecres, 15 d’octubre de 2008

Felicidad obligatoria



Felicidad obligatoria
Norman Manea
Editorial Tusquets
ISBN: 978-84-8310-374-6
256 pàg.


Després del viatge a Romania fa un parell d’anys, he començat a interessar-me pel seu cinema, que comença a arribar amb força amb pel•lícules com 4 meses, 3 semanas, 2 dias o 12:08 al Este de Bucarest . Ara he tastat les seves lletres amb aquesta obra, gràcies a la informació privilegiada de la meva bibliotecària de capçalera (i alhora companya d’aquest viatge)

Felicidad obligatoria és un volum format per quatre històries de l’escriptor Norman Manea i es tracta de la meva primera incursió en la literatura romanesa. A “El interrogatorio” es narra el respir que es dona a una presonera durant un interrogatori. “Biografia Robot”, el segon conte, descriu la carrera professional d’uns camarades a Bucarest, defensors de la revolució. A “Una ventana a la clase trabajadora” trobem com una injustícia es converteix en motiu d’un judici davant la Suprema Cort i a “La gabardina” veiem com es desfermen les sospites quan, al marxar els convidats d’un sopar, resta oblidada una gavardina molt semblat a la que utilitzen els agents de policia de seguretat.

L’obra va ser escrita durant el règim del dictador Ceaucescu i el títol de l’obra fa referència a la felicitat que s’havia de sentir .Les quatre històries dibuixen el retrat d’un estat policial esperpèntic, kafkià, però alhora temible. Un país sotmès a un sistema absurd i opressiu, que pot arribar a ser graciós (bé, més aviat grotesc ) No ha estat una lectura fàcil i fluïda, no per manca de qualitat del llibre ni per falta d’interès. Es tracta d’un llibre que transmet grisor...No és que l’obra sigui grisa en el sentit de mediocre (ni molt menys ), si no que es tracta d’ una obra que transmet una tristor de color gris ciment. Realment l’autor aconsegueix crear una atmosfera opriment que retrata a la perfecció les conseqüències de la dictadura.

La gent que hagi visitat Romania, i en concret Bucarest, entendrà moltes coses de la seva situació actual i del caràcter dels seus habitants.

9 comentaris:

acolostico ha dit...

io vingu de la ruumaniaaaaaaa

Anna ha dit...

La medicació, sr. acolostico... Controlis amb els calmants del braç...

(aquest jovent...)

Marta ha dit...

Si el llibre es gris, em sembla que em guardo la recomanacio per quan s'allarguin el dies, pero gracies.

Per cert, i parlant de rumanesos, l'anunci aquest de "soy rumano" em sembla que te l'efecte contrari al que estava pensat... almenys a mi em fa rabia.
Ah, i curios el complexe que tenen alguns rumanesos que he conegut pel mon (estudiants de doctorat, p.ex.) per culpa dels gitanos rumanesos

Anna ha dit...

i curios el complexe que tenen alguns rumanesos que he conegut pel mon (estudiants de doctorat, p.ex.) per culpa dels gitanos rumanesos

A Romania, més que complex es detectava una aversió increïble. Realment odien als gitanos, el racisme és exagerat. Els consideren la púrria i realment la convivència és nul•la (i impossible). Mai havia vist mirades de rebuig tan evidents ni comentaris tan políticament incorrectes. I estan enfadats per la mala imatge que donen del país pq consideren que s’exporta el pitjor.
Va ser francament impactant...

Marta ha dit...

Si si, el complexe era per la mala imatge que hi havia per europa per culpa dels gitanos. La por de ser estigmatizats o rebutjats perquè poséssim a tots els rumanesos no gitanos al mateix sac que els gitanos.

Replicant ha dit...

Jo també he conegut (i tractat, en el sentit mèdic) uns quants romanesos i pobres, eren ben honrats...inclosa una k sí era gitana (per la pinta).
Nosaltres tbé tenim el punt racista, segons com...
Un país dur amb una vida dura..

Anna ha dit...

Un país dur amb una vida dura..

Molt dur... Que no els passi res amb l'entrada de l'euro (i del capitalisme salvatge). La Romania rural és un món apart.
A mi el que em va sobtar més va ser la desconfiança de la gent.. Suposo que en part conseqüència de la dictadura salvatge que van patir...

Nosaltres tbé tenim el punt racista, segons com...

Cert.. Tothom... Tots ho som, en major o menor grau. Però s'acostuma a dissimular amb un discurs "tolerant" políticament correcte.. Tothom accepta els inmigrants "fins que n'hi ha masses". 1 fa gràcia, gaires fan por, com s'acostuma a dir... I tot depen del país de procedència, evidentment (que en això tb hi ha categories)

manu ha dit...

El título del libro es un poco essstresante...

Anna ha dit...

El títol és perfecte... Diu molt del que et trobes a dins (i de com anaven les coses per allà...)