Istanbul

Aquest any ha tocat un viatget més curt que els dels últims anys...Per sorpresa, improvisat a última hora i a un dels llocs que feia temps que tenia en ment...
Visita a la fascinant Istambul....
Ciutat de color gris blau, de calitja matinera....però alhora plena de llum....

.

Vista des de la torre Gálata

Les gavines i la calitja...

Ciutat plena de raconets fascinats...

Cisterna de Yerebatan

Torre Gálata

Camí entre el cementiri de Eyüp, camí del cafè Pier Lotti

Istambul és una ciutat plena d’olors... olor d’aire de mar, humit, enganxifós, olor de parades de castanyes al carrer i d’espècies....I olor de peix, al pont de Gàlata, ple de pescadors...

I de gustos. Istambul té gust de carn a la brasa, de köfte, de peix a la brasa, té gust Midye dolmasi (musclos farcists d’arròs, absolutament deliciosos), de te turc (fort) o de te de poma (que no te res de te, però és terriblement aromàtic i viciós)

Basar Egipci o de les espècies

Te turc

Parada de fruita al carrer.

I sobretot és una ciutat viva...Una ciutat que es viu. Fa soroll de trànsit, de bullici, de gent al carrer, de vida al carrer, de l’hipnòtic cant dels muetzins cridant a l’oració...El fascinant so d’Istambul...

Interior mesquita blava

Mesquita Yenii

(Vols dir que no anem bé???)

Ambient als voltants d'Ayasofia (Santa Sofia )

Carrerons

I el que ha quedat pendent...

S'hi haurà de tornar...