dilluns, 29 de setembre de 2008

Gol? No, googol!



La gent que em coneix ja sap que em cau la baba amb meus nebots. S’ha de comprendre. Quan tens uns nebots tan guapos i tan llestos com els que tinc és inevitable.
Aquest que surt a la foto és el Biel...I apart de ser el meu nebot, és el meu fillol...I és un nen molt especial!

A la declaració de principis ja apuntava que una de les coses que em preocupa és ser incapaç de seguir el ritme d’aquests nens. No parlo del ritme físic (per déu, una és conscient de les seves limitacions, sobretot després que la maleïda Wii insinuï que tens uns 45 anys d’edat...la molt.....!!!!), si no del fet de quedar obsoleta massa aviat i no poder comunicar-me i entendre el seu món.

Certa gent diu que sóc una exagerada, cosa que és totalment falsa.....El que passa és que a una li agrada posar adjectius superlatius a les coses, per donar més color.... Però és que en aquest cas els meus temors tenen fonament. Ja fa un parell d’anys que tinc seriosos problemes per mantenir una conversa sobre dinosaures amb el Biel, un dels seus temes preferits. La qüestió és que per a mi , dona de lletres (de vegades ordenades de manera caòtica), els dinosaures és classifiquen en un grup: el dels dinosaures. Entrar en les seves subcategories, hàbits alimentaris, èpoques terciàries o binaries o com carai es digui, qui es menja a qui, qui corria com i volava a on i anomenar-los pel seu nom científic evidentment em supera . I que quedi clar que no exagero (si no, intenteu parlar amb el Biel d’aquest tema).

Bé, doncs l’altra dia el meu estimat cunyat em va explicar una anècdota que avala tots els meus temors. I aprofito avui que és el seu sant per explicar-la:

Resulta que un nits d’aquest estiu estaven ell i el meu nebot mirant els estels (cosa que es pot fer quan vius a comarques i gaudeixes d’una casa amb vistes a un cel destapat d’edificis i poc contaminat ) i es meravellaven de la gran quantitat que n’hi havia.

-Papa, hi deuen haver un gogol d'estels a l'univers...
-Un gogol? Que vols dir?
-Un gogol vol dir molts. Es un 1 i cent zeros a darrera!
- Jajajajaj! D'on heu tret un nom tant ridícul? Em sembla que tu i els teus amics jugueu massa a futbol...gol goooool...

El meu cunyat continua un temps seguint la conya del gogol, fins que un matí, buscant informació sobre un formula matemàtica pel càlcul de bla bla bla, es troba el famós gogol....que resulta que s'escriu googol o "gugol". I sí, és 10 elevat a 100 o el que és el mateix, un 1 seguit de cent zeros. El nom se'l va inventar el nebot d'un matemàtic que es deia Edward Kasner fa uns 50 anys. (Un nen havia de ser! )

El més curiós ha estat descobrir , cosa que potser molts ja sabeu, que resulta que el nom de "GOOGLE" ve precisament d'aquí. El buscador s'havia de dir "GOOGOL" fent referència a la gran quantitat d'informació que té. Però com que es pronuncia igual GOOGOL que GOOGLE hi va haver una confusió i així es va quedar....

Bé, al que anàvem, que em disperso.....Que per si no havia donat aquesta informació, el Biel té 7 anys.... (i evidentment no tenim ni idea d’on carai ha tret això del numeret.)

Només em consola pensar que el meu cunyat, un home I+D, ho porta igual o pitjor que jo (allò de les penes compartides...)

Salt generacional? Un abisme és el que hi ha....
Més val que em comenci a mentalitzar pel meu (futur?) analfabetisme intergeneracional....

21 comentaris:

acolostico ha dit...

Eso no es tecnologia, eso es información... y usté es una profesional del tema? ai, ai, ai...

Cualquier lector de Calvin debería tener un mayor conocimiento sobre dinosaurios. Curioso por otrro lado que sea un tema de tanto interés a esa edad...Yo también tuve mi etapa prehistórica...

>Lo de Gogol, conocido, además de salir en la presnsa de nuevo estos días por el décimo aniversario... Y lo del error al nombrar Google, hasta que punto fue error o búscado para salvarse de algunos problemas de derechos y tal...

manu ha dit...

Seguir-los, quan no vius amb ells, és una mica difícil. Potser sigui més important escoltar-losi interessar-se per allò que els agrada, no cal ser un expert en tot :)

Anna ha dit...

Eso no es tecnologia, eso es información... y usté es una profesional del tema? ai, ai, ai...

“La duda ofende”…
Evidentment sóc una “pufessiunal” de la informació… Evidentment sóc capaç de trobar la (majoria) d’informació que em demanen… Però no sóc especialitzada en cap tema (tot i que porto més bé el tema “gente-sociedad”, no li negaré) i sóc totalment incapaç (cada cop més) de retenir la informació: la trobo i la proporciono, però no la recordo.
I no em negarà que és, si més no, sorprenent, que un nen de 7 anys et parli d’un googol... I si aquesta edat ja anem així..
(i el tema tecnològic és per la pallissa que em van donar ahir a la Wii...que aquests nens ja neixen tocant botons...)

Cualquier lector de Calvin debería tener un mayor conocimiento sobre dinosaurios.
Si…el meu coneixement de dinosaures es limita al Tiranosaurus Rex, als tigres dents de sable i al bitxo volador aquell (que no recordo com es diu..)
Però jo sempre he estat més seguidora del Hobbes… Porto més bé el tema felí...

Lo de Gogol, conocido, además de salir en la presnsa de nuevo estos días por el décimo aniversario...

Però quants cops li he de dir que jo no llegeixo el diari! :-P

Anna ha dit...

Seguir-los, quan no vius amb ells, és una mica difícil.

És impossible!
I no, no cal ser un expert en tot...però almenys entendre una mica de què et parlen!

Res...que avui em sento un fòssil amb potes...què hi farem!

Cristina ha dit...

El que passa és que a una li agrada posar adjectius superlatius a les coses, per donar més color....

Així, vivint la vida al límit, a toooope!!! No et sentis fòssil pels googlos, ja tindràs temps quan et diguin carca per la música que t'agrada, de l'any de la repicó per ells ;)

Cristina ha dit...

I això de cercar i retenir informació hi estic d'acord...a mi quan els envio p.e. jurisprudència i em demanen què hi diu me'ls quedo mirant pensant si realment es creuen que jo llegeixo toooota la informació que els arribo a buscar, i a sobre enrecordar-me'n de què diu cada cosa...au va, només faltaria, tu!

Anna ha dit...

I això de cercar i retenir informació hi estic d'acord...

Si nena, és com quan em demanen informació i sembla que el que volen és que els donis l’article fet (o que el redactis tu directament..)
Nosaltres ordenem i cerquem. Som com un Google, però amb més pertinença No es confonguin! ;-)

No et sentis fòssil pels googlos, ja tindràs temps quan et diguin carca per la música que t'agrada, de l'any de la repicó per ells ;)

De moment encara consideren “rara” la música que escolto... Però tot arribarà...

Ahir mateix varem estar jugant a una mena de botibota (en versió moderna…). I si, sóc bona coordinant…més que ells, potser… Però jo avui tinc agulletes!!!!!!!!!! (i m’imagino que ells no…vaja…). I clar, al cap de 5 minuts ells ja eren tots uns experts en el tema...

Leeeenta....em sento leeeeenta....

Anna ha dit...

EL meu informador familiar m'acaba de xivar que, segons les seves últimes indagacions, el meu nebot ha tret la informació d'un llibre de mates de la biblioteca!

Per poc no ploro d'emoció.... ainchs....

Cristina ha dit...

És dels nostres! quin orgull de tieeeta!

Ester ha dit...

Padrina ma agradat molt aixo que as ascrit. tastimo un gogol.

Ester ha dit...

ian algunes faltes ductugrafia.

Anna ha dit...

Jo també! (i a més ara , gràcies a tu, ja sé què vols dir amb això de googol)
Me n'alegro que t'hagi agradat!
I per les faltes no pateixis! Jo també en faig (i segur que tu cada cop en faràs menys)
Un petonàs gegant!

(mama del Biel,ja li deixaràs llegir la resposta)


Apa, ara ja no passaré per la porta! Ho veieu quin fillol que tinc? (diu ella, tota baves... ;-) )

Ester ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
avalot ha dit...

Hola Anna!

Jo crec que més que salt generacional és agafar interés per coses diferents. A mi també m'entusiasmaven les bestioles prehistòriques però ara no em preguntis perquè no recordaria res... I segur que molts nens de la seva edat tampoc en sabran ni "papa" de manera que no és generacional, és cosa d'interès, d'allò que et crida l'atenció, i si a sobre li crida l'atenció les "mates" sent tu de lletres, ja no et dic res...

Lo de les "agulletes" tampoc és qüestió d'edat, no és excusa :P

Lluís ha dit...

Hola Anna. Així ha sortit a la premsa? No no, el Biel encara no llegeix el diari. Ho va veure en un llibre (segurament mig estripat) de la biblioteca del poble i suposo que ho va considerar una resposta prou satisfactoria a una pregunta que em feia des de fa temps. Quin és el numero més gran que es pot comptar?
Crec que per la resta de gent és dificil d'entendre la barreixa de frustació i orgull que suposa que el teu fill de 7 anys t'hagi d'explicar el que és un googol. I més quan ets enginyer. I que a sobre hagis de dir-li al cap de dos mesos que tenia raó, i que el googol existeix.
Això només és una anècdota, per mi la lliçó de tot aixó ha estat que no pots menysprear mai cap informació que et doni un nen de 7 anys sigui del tema que sigui. Per que nosaltres potser amb una mica de sort llegim la premsa i si surt això del googol, bingo, pero la majoria hem perdut allò que ells tenen cada dia, cada hora, cada minut, i son les ganes de saber-ho tot sobre el món que els envolta, i això no té res a veure amb les notícies, i sí amb els ulls de qualsevol nen quan es mira el cel i et demana . Perque el cel és blau?
Quan et demanen aixó els intel·ligents papes d'avui dia ho mirem a internet i despres ens fem els xulos. I si algu li respon al Biel aquesta pregunta dient que la llum es decomposa i que la gama violeta i blava té una refracció més gran i bla, bla, bla que pensi que el Biel li demanarà perque la gama blava i violeta......

Jo crec que el millor, de tant en tant, és dir que hi han coses que no saps i que vegin que els papes no ho sabem tot.

A reveure. Perdoneu les faltes pero jo soc de numeros.

Felicitats pel Blog !!!

Lluís ha dit...

Ja veus com m'enrotllo...Un altre dia t'ho pensaras dos cops abans de convidar-me a fer comentaris.

Anna ha dit...

Lo de les "agulletes" tampoc és qüestió d'edat, no és excusa :P

No, no..no et confonguis avalot..No dóno cap excusa per les meves agulletes... Només em llepo les ferides del meu orgull... (però sense tenir intenció de fer res per evitar tornar a tenir agulletes...massa feina! ;-)

Anna ha dit...

I si algu li respon al Biel aquesta pregunta dient que la llum es decomposa i que la gama violeta i blava té una refracció més gran i bla, bla, bla que pensi que el Biel li demanarà perque la gama blava i violeta......

És el que més m'agrada d'aquest nen!. És un repte cada dia! I no em suposa cap trauma que sàpiga més que jo o em superi amb moltes coses...M'encanta! Però si que em fa por no poder seguir-lo masa aviat.. Bàsicament per poder-nos comunicar . Viure realitats massa diferents com per poder-nos entendre...Tot va molt massa ràpid, una sensació que fa temps que tinc...(el tema del googol és una excusa com una altra per reflexionar sobre això..)

Un altre dia t'ho pensaras dos cops abans de convidar-me a fer comentaris.
Si home! La familia a fitxar amb cometaris, que per això esteu! :-P

Lourdes ha dit...

He rigut molt tieta!!!!
Ja pateixo per l'Ona, a veure quina una em diu aquesta. Ja començo a llegir!!!!!!
Aquest Biel és espectacular no???

Jaume ha dit...

Déu ni dó!
No pateixis tieta Anna, doncs jo sent un xic de números, tampoc coneixia aquest terme. Se les inventen totes.
Igual l'Ona s'inventa un altre número???
Ja li preguntaré com li diria a 10 elevat a 1000, o 1 i 1000 zeros, potser tindrem un terme nou :)

Anna ha dit...

Aquest Biel és espectacular no???

Ai Lulu, jo què vols que et digui..Sóc totalment parcial!
(tot baves...)
Però si...aneu-vos mentalitzant que l?Ona segur que us sortirà amb alguna cosa que no teniu prevista!

Ja li preguntaré com li diria a 10 elevat a 1000, o 1 i 1000 zeros, potser tindrem un terme nou :)
jo crec que l'has d'aprofitar per dissenyar samarretes, Jaume! Segur que pots treure una línia de samarretes infantils amb disseny fet per una dissenyadora infantil que causaria furor...