Burn after reading

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula. Als interessats en veure-la, es recomana llegir-lo a posteriori. Per si de cas...)

Sinopsis:

Ozzie Cox (John Malkovich) és un agent de la CIA que està escrivint les seves memòries amb la seva experiència a l’Agència en un CD. Els problemes comencen quan la seva esposa (Tilda Swinton) li roba el CD i aquest arriba a mans dels treballadors d’un gimnàs ((Brad Pitt y Frances McDormand) que intenten fer-li xantatge pensant que conté informació confidencial. Arrel d’això, la CIA intenta seguir la pista d’aquest embolic, que encara es complicarà més quan un dels treballadors es troba amb l’amant de la dona d’Ozzie Cox (George Clooney)

Després de l’excel•lent “No country for old men”, els germans Coen tornen a la càrrega. Aquest cop passant-se al gènere de la comèdia esbojarrada.
No entraré en el debat de si amb “Fargo” van tocar el seu sostre o de si quan treballen millor és quan toquen el gènere negre. (no domino tan la seva filmografia com per fer afirmacions tan grosses). Si que he de dir que es tracta d’una pel•lícula molt recomanable. Humor negre, dosis de mala llet (la CIA i l’FBI no queden gaire ben parats) i certs trets recurrents en els seus films (o potser s’hauria de dir marques d’estil) com són uns personatges sols (que no solitaris) i mancats de diners, la fatalitat de l’atzar o l’estupidesa humana.
Menció especial mereix el treball dels actors, tots esplèndids (però a destacar la sempre perfecte Frances McDormand), que demostren que són capaços de crear uns ridículs personatges sense semblar actors ridículs.
Amb el que costa actualment que et facin riure , si encara no l’han vista, vagin al cine!