Roda el món i torna al Born….

Viatjar….
Hi ha moltes maneres de viatjar, molts estils. Es pot anar en un viatge organitzat o anar per lliure, es pot viatjar a tot luxe, es pot anar rollo motxillero…Fins i tot es pot viatjar sense moure’s de casa, davant d’un bon llibre o una bona pel•lícula.
A mesura que et mous per aquests mons de déu, vas obtenint experiències que, sovint, et canvien de dalt a baix idees preconcebudes. En el meu cas, el mite de la importància que pot suposar viatjar en el creixement personal i l’obertura mental de la gent fa temps que ha caigut. Sempre havia pensat que si la gent voltava més pel món, es tornaria més tolerant i s’enriquiria més. No. Hi ha gent que per més que es mogui, visiti i vegi altres coses no deixa de tenir la seva ment tancada i les seves idees preconcebudes. De fet, moltes persones sembla que acumulin fites ( “jo he estat”, “jo he vist”) o que els importi ben poc on són i què estan veien (o vivint). Sabeu allò que diuen de patir vergonya aliena? Probablement el problema és pensar que tothom viu els viatges de la mateixa manera que els vius tu.

I és que fa temps que he descobert que per mi viatjar és importantíssim. Malgrat que ens alguns moments i alguns llocs he patit allò que diuen síndrome del turista voyeur (i m’ha plantejat certs problemes ètics el fet d’estar voltant per alguna banda “exhibint” el meu nivell de vida i les conseqüències que això pot tenir), reconec que per mi és vital. Sóc curiosa (si...i potser tafanera, no ho negaré). Gaudeixo provant menjars diferents , veient coses diferents, descobrint costums diferents i, com no, trobant-ne d’iguals o similars. Em permet trencar prejudicis, aprendre i veure que hi ha altres maneres de fer les coses que són igualment vàlides. I sobretot, m’ajuda a prendre perspectiva de la meva vida.
I a apreciar-la....


No hi ha com dormir uns dies fora de casa per apreciar la comoditat del teu llit...