Un dimecres qualsevol, a les 18:30 hores…un dia de gossos… Pluja i fred…
I quedes per berenar (si, per berenar...quin luxe) i et dones un homenatge amb un suís com déu mana i et dediques a arreglar el món durant unes 2 hores... (i et preguntes com carai és que fa tant de temps que no prens xocolata amb nata!)
(aquest cop no és culpa de la càmera...la foto està feta amb el mòbil...)
18 comentaris:
Petrixol? ese es el lugar clásico, al menos era...
Nyam, nyam, quina bona pinta!
Nota mental: esbrinar com li diuen a aixo aqui, si es que n'hi ha (la xocolata desfeta espessa no es porta massa per centreeuropa...)
Mira que m'agrada això :)
Granja La catalana..., a la Rambla...
(la xocolata desfeta espessa no es porta massa per centreeuropa...)
Uix... Però si tothom ho sap! "Els comptes clars i la xocola ta espessa!"
La xocolata, al punt de tallar amb ganivet!
Mira que m'agrada això :)
És curiós el que t'evoca la memòria del paladar... Esmorzars de diumenges al matí festius i "especials"... Mmmmmm....
Fíjate, y en Madrid pides un suízo y te traen un bollito de leche... Lo que se pierden...
Hace tiempo de cocholate con churros. El sábado nos metimos entre pecho y espalda media docena de porras de la churrería que hay al final de la calle de Sants. Están al nivel de los de la calle Petritxol, la calle Xuclà y casi, casi los de San Ginés (esta última en Madrid, y obligatoria para quien se acerque por la Villa y Corte).
El sábado nos metimos entre pecho y espalda media docena de porras de la churrería que hay al final de la calle de Sants
Como se cuidan....
discrepo ... això SI que és felicitat!
Ah .... doncs ara entenc aquell moment de levitació que vaig tenir.... ;-)
Confirmo: el suís estava per a sucar-hi... melindros!!!
I la companyia, per a descomptat, impagable. Llàstima que no vam poder arreglar el món del tot i el vam deixar encara a trossets... :-(
Llàstima que no vam poder arreglar el món del tot i el vam deixar encara a trossets... :-(
Dona, ve hem de tenir alguna excusa per repetir! No farem tota la feina de cop!
(però s'ha de reconéixer que un bon "meneo" si que li vam donar...filosofia de barra a l'hora de berenar... ;-)
El sábado nos metimos entre pecho y espalda media docena de porras de la churrería que hay al final de la calle de Sants
Veo que tendremos que hacer una quedadita allí...vale que el chocolate de allí es normal, pero las porras, qué porras...
I no es poden emportar les "porras"?
Pq fer una bona xocolata desfeta no és tan difícil... ( La gràcia és la matèria prima)
Oooooye. :-)
Pos adjudicao: yo voy a la churrería-churrería (cantar esto con melodía de Bisbal) y los comensales preparan el cocholate. :-)'''''
I no es poden emportar les "porras"?
i tant! de fet és com les acostumem a prendre, més tranquil.lament. I millor per mi, que em puc fer una xocolata desfeta amb llet de soja o avena ;)
jo ja m'hi apunto a la felicitat, això sí, sense nata sisplau.
Quina manera d'exemplificar la dificultat de definir la felicitat...
La felicitat és amb nata o sense nata? Clar o espès? Amb croissants o melindros...o "porras"?
Mmm... cadascú s'ha de definir la seva!
jo ja m'hi apunto a la felicitat
Ah...però un es pot apuntar?
I on puc trobar els formularis? ;-)
(per cert Jordi, benvingut al blog...)
Ei !!!!
Jo també m'apunto.
Fa molt imolt temps que no tinc cap moment com aquest, és el berenar ideal, això si, la nata que no sigui de pot, llavors ja no és tant perfecta.
Un petó
això si, la nata que no sigui de pot
Això mai! Sacrilegi!
Aquesta era nata feta de nata... de nata de tota la vida, mmmmm....
Publica un comentari a l'entrada