dilluns, 10 de novembre de 2008

Suís


Un dimecres qualsevol, a les 18:30 hores…un dia de gossos… Pluja i fred…

I quedes per berenar (si, per berenar...quin luxe) i et dones un homenatge amb un suís com déu mana i et dediques a arreglar el món durant unes 2 hores... (i et preguntes com carai és que fa tant de temps que no prens xocolata amb nata!)

No...això no és la felicitat... (però és un bon succedani!.)


(aquest cop no és culpa de la càmera...la foto està feta amb el mòbil...)


18 comentaris:

acolostico ha dit...

Petrixol? ese es el lugar clásico, al menos era...

Marta ha dit...

Nyam, nyam, quina bona pinta!

Nota mental: esbrinar com li diuen a aixo aqui, si es que n'hi ha (la xocolata desfeta espessa no es porta massa per centreeuropa...)

manu ha dit...

Mira que m'agrada això :)

Anna ha dit...

Granja La catalana..., a la Rambla...

(la xocolata desfeta espessa no es porta massa per centreeuropa...)
Uix... Però si tothom ho sap! "Els comptes clars i la xocola ta espessa!"
La xocolata, al punt de tallar amb ganivet!

Mira que m'agrada això :)

És curiós el que t'evoca la memòria del paladar... Esmorzars de diumenges al matí festius i "especials"... Mmmmmm....

Juanma ha dit...

Fíjate, y en Madrid pides un suízo y te traen un bollito de leche... Lo que se pierden...

Hace tiempo de cocholate con churros. El sábado nos metimos entre pecho y espalda media docena de porras de la churrería que hay al final de la calle de Sants. Están al nivel de los de la calle Petritxol, la calle Xuclà y casi, casi los de San Ginés (esta última en Madrid, y obligatoria para quien se acerque por la Villa y Corte).

Anna ha dit...

El sábado nos metimos entre pecho y espalda media docena de porras de la churrería que hay al final de la calle de Sants

Como se cuidan....

òscar ha dit...

discrepo ... això SI que és felicitat!

Anna ha dit...

Ah .... doncs ara entenc aquell moment de levitació que vaig tenir.... ;-)

Marta la que berena ha dit...

Confirmo: el suís estava per a sucar-hi... melindros!!!
I la companyia, per a descomptat, impagable. Llàstima que no vam poder arreglar el món del tot i el vam deixar encara a trossets... :-(

Anna ha dit...

Llàstima que no vam poder arreglar el món del tot i el vam deixar encara a trossets... :-(

Dona, ve hem de tenir alguna excusa per repetir! No farem tota la feina de cop!
(però s'ha de reconéixer que un bon "meneo" si que li vam donar...filosofia de barra a l'hora de berenar... ;-)

Cristina ha dit...

El sábado nos metimos entre pecho y espalda media docena de porras de la churrería que hay al final de la calle de Sants

Veo que tendremos que hacer una quedadita allí...vale que el chocolate de allí es normal, pero las porras, qué porras...

Anna ha dit...

I no es poden emportar les "porras"?
Pq fer una bona xocolata desfeta no és tan difícil... ( La gràcia és la matèria prima)

Juanma ha dit...

Oooooye. :-)

Pos adjudicao: yo voy a la churrería-churrería (cantar esto con melodía de Bisbal) y los comensales preparan el cocholate. :-)'''''

Cristina ha dit...

I no es poden emportar les "porras"?

i tant! de fet és com les acostumem a prendre, més tranquil.lament. I millor per mi, que em puc fer una xocolata desfeta amb llet de soja o avena ;)

Jordi Casanovas ha dit...

jo ja m'hi apunto a la felicitat, això sí, sense nata sisplau.

Anna ha dit...

Quina manera d'exemplificar la dificultat de definir la felicitat...
La felicitat és amb nata o sense nata? Clar o espès? Amb croissants o melindros...o "porras"?

Mmm... cadascú s'ha de definir la seva!

jo ja m'hi apunto a la felicitat

Ah...però un es pot apuntar?
I on puc trobar els formularis? ;-)

(per cert Jordi, benvingut al blog...)

ALba ha dit...

Ei !!!!
Jo també m'apunto.
Fa molt imolt temps que no tinc cap moment com aquest, és el berenar ideal, això si, la nata que no sigui de pot, llavors ja no és tant perfecta.

Un petó

Anna ha dit...

això si, la nata que no sigui de pot
Això mai! Sacrilegi!

Aquesta era nata feta de nata... de nata de tota la vida, mmmmm....