Daughter

Fa tres setmanes no havíem escoltat ni una sola cançó de Daughter. Però les crítiques els emparenten amb The xx, l’entorn en va fer bona propaganda i van comentar que hi havia la possibilitat d’anar al seu concert a la sala Apolo. I va ser entrar dins del seu disc (si, tenen un únic disc, “If you leave”) i decidir que compràvem entrada. 

Concert de sold out a la sala Apolo (les bones referències de la seva actuació al Primavera Sound, que ens vam perdre, els precedien). No van decebre, ni molt menys. Malgrat un inici preocupant, amb Still (una de les cançons que més m’agrada del seu disc) on el so no acabava d’estar afinat i es matava la preciosa veu d’ Elena Tonra . Ens van fer pensar el pitjor. Però només va ser un escalfament. A partir d’aquí, un espectacle sonor i visual exquisit, en alguns moments d’extrema delicadesa intimista, però demostrant capacitat de contundència si s’ho proposen. Tímids dalt de l’escenari (fins i tot semblaven aclaparats per l’èxit de públic), no només van aconseguir tenir un silenci devot entre el públic mentre tocaven (i creieu-me que això té molt mèrit) , si no que amb Youth van arrencar a tota la platea a cantar. I després d’una horeta llarga de concert, ens van regalar un bis amb una versió de “Get Lucky” de Daft Punk de traca. 

Expectació per veure què passarà en el seu proper disc. El seguirem la pista. Ens han deixat un concert per emmarcar.