Autor: Sergi Pàmies
Títol: Cançons d'amor i de pluja
Editorial: Quaderns Crema
ISBN: 978-84-7727-547-3
192 pàgines
Ha caigut, com no, el nou llibre de contes de Sergi Pàmies. Com saben els lectors del Guaitatu, aquest serà un comentari probablement més parcial del que acostumen a ser els comentaris que es fan aquí. M’agrada molt llegir relats curts i m’agraden molt els relats curts que escriu el Sr. Pàmies.
No hi ha hagut decepció. L’autor no només està en plena forma. És que no s’encalla i es reinventa. L’escriptor madura, creix i es nota. Relats sobre amor (el naixement, el trencament, ..) , sobre la seva família (molt més autobiogràfic que els anteriors: sentit homenatge a la seva mare, records del seu pare i els seus tiets ), sobre la literatura i el procés creatiu (on un escriptor pot acabar dialogant amb el lector que està llegint el seu text). Exceptuant algun relat que potser no acaba de quadrar dins de la selecció o desconcerta una mica, em continua admirant la seva capacitat de síntesi, la seva inventiva, la seva mordacitat , la seva fina ironia (malgrat que en molts relats es noti un cert desencant) i, sobretot, el seu domini precís de la l’escriptura.
Hem gaudit molt d’aquesta lectura.
3 comentaris:
Risas y carcajadas aseguradas... Al menos se lee en dos viajes de metro.
Completament d'acord amb la crònica. Em va agradar molt.
Pues caera.. claro que cae... fijo que cae...
Publica un comentari a l'entrada