dimarts, 15 d’octubre de 2013

Segona cata de Gintònics

Cata de gintònics. Al Maumau, com no.

8 ginebres diferents, cadascuna amb una combinación de tònica i “verduretes” diferent (de poma a cogombre, de romaní a maduixa, taronja o menta) 

En aquesta tanda, ginebra Raffles, Whitley Neill, Brecon, Plymouth, Saffron , Goa , Martin Miller i Imagin 



Continuo dient que la Saffron és massa estranya per mi (el gintònic no sembla un gintònic) i que cada cop sóc menys d’innovacions amb els toppings. Està bé variar algun dia, però quan trobes el que t’agrada... 

I per rematar-ho, això: un dels que més m’agrada. Brecon amb Fever i canyella 


Feliç

5 comentaris:

acolostico ha dit...

La felicidad inoculada mediante drogas es verdadera felicidad? Un debate filosófico que acompaña a la humanidad desde sus albores.

Anna ha dit...

[Mode nyonyo ON ] La felicitat és fer una cosa que t’agrada acompanyat/da de gent que t’aprecies [Mode nyonyo OFF ]

I tothom sap que els gintònics no són una droga. Són una religió :-D

Marta ha dit...

Com us cuideu, punyeteres!!

(I no, el cogombre, ni al gintònic ni enlloc... i mira que aquí te'l foten fins a la sopa. Puej!)

acolostico ha dit...

'La felicitat és fer una cosa que t’agrada acompanyat/da de gent que t’aprecies' sí que es una forma noña de decir follar, ciertamente.

Bororo ha dit...

Dios que fuerte que fuerte.. y yo sin enterarme ni nada.. ni ñoño ni nada.. que injusticia y que to.. y que na.

el vacio.. sin las drogas estupefacientes y los estados alterados de conciencia donde estariamos.. donde a.. ande???

El potar, el vacio, el hueco. Que grande.