(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)
A fnals dels anys 60, dos productors descobrien un músic prometedor en un bar de mala mort de Detroit. Van gravar un disc que, malgrat la qualitat de les cançons, no va triomfar. Rodríguez, l’artista, va desaparèixer entre rumors i llegendes urbanes sobre la seva mort dalt d’un escenari. Curiosament, les seves cançons van arribar a la Sud-àfrica de l’apartheid, on es van convertir en un fenomen de vendes i un símbol de la rebel•lió contra el sistema establert. Dos fans del cantant es van acabar posant en contacte durant el seu procés de cerca d’informació sobre aquest músic. I d’aquest treball de cerca conjunta en surt aquest documental.
La pel•lícula és tan meravellosa que se li perdonen certes llicències en recreació d’imatges (poc propi del gènere documental) per omplir metratge (donada la manca de material existent, ja siguin fotografies o gravacions). Fantàstic retrat sobre el poder de la música i les casualitats, amb una excel•lent banda sonora (us recomano que cerqueu i escolteu les cançons de Rodríguez ).
Feia molt de temps que no acabava de veure un film amb un somriure d’orella a orella i amb part del públic de la sala aplaudint.
S’ha de veure si o si.
4 comentaris:
Ha sonreído en el cine, ostras tu, madre mía, tendremos que apuntarla pues, ante tal hecho asombroso seguro que tiene algo...
(ya cuando sean carcajadas, entonces si que estaremos en algo realmente inaudito...)
Si que pinta curiosa com a poc la història
@acolostico
Ho sap que me n'adono quan em fa befa, oi? #maldito
@acolostico @Marta La pel·lícula és un must. Si o si.
Apunteu-la.
Se me va a escapar...pero espero que la den algún día en la tele :-)
Publica un comentari a l'entrada