Fa uns dies ens vam apropar al Círcol Maldà a veure “La Signatura 400” , adaptació teatral del llibre del mateix títol de l’autora Sophie Divry. Monòleg d’una bibliotecària amb un usuari que es queda tancat a la seva biblioteca. I amb el valor afegit d’estar protagonitzat per una actriu que havia estat alumna de la facultat de biblioteconomia (que s’ha fet càrrec de l’adaptació de l’obra i que fa un treball més que solvent)
Calia anar-hi si o si.
Pel que em van dir el llibre no acabava de ser reeixit. L’obra teatral, tot i que no acaba de ser rodona, sembla ser que millora força l’obra original. Potser és pelet llarga (amb els monòlegs és difícil aguantar el ritme). Però farà les delícies de qualsevol bibliotecari o persona que tingui/pateixi un bibliotecari al seu voltant. Manies, fílies i fòbies, CDU, Dewey i molta passió pels llibres, tot apareix, jugant amb els estereotips de la professió a través d’una bibliotecària desencantada, desenganyada i frustrada. La part humorística del muntatge funciona la mar de bé ( Humor professional digne de Frikitecaris) . A la part dramàtica li costa més al ser potser un pèl forçada. Però en resum, servidora va riure i va gaudir de l'espectacle.
3 comentaris:
Se hace larga una conversación de bibliotecaria en una biblioteca? desde luego debe ser un hecho raro, normalmente son cortas, un simple psssssssssssssss!
Joer... i amb qui.. i quan.. i e spot encara.. mare meva.. posant feina... I fan ganes fan.
Doncs aquesta a mi no m'acaba de cridar... I m'amago abans no em caigui al damunt el gremi de les bibliotecàries, fiu fiu :p
Publica un comentari a l'entrada