dimecres, 13 de febrer de 2013

Patrick Wolf


Fa un dies ens vam apropar a la sala Apolo per tornar a veure al Sr. Patrick Wolf en concert. Aquest cop presentava el seu disc Sundark and riverlight, on ell mateix fa versions d’ algunes de les seves cançons per tal de celebrar els 10 anys de carrera musical. 

Vagi per davant que una servidora és fan del Sr. Patrick Wolf (crec que a aquestes alçades no hi ha ningú que no ho sàpiga). Aquest va ser un concert més tranquil (molt diferent del de fa un any i mig, on vam saltar i ballar amb ell a baix a la pista), amb un públic modèlic i convençut de casa que una hora abans ja estava assegut guardant lloc en rigorós i venerant ordre. I dalt de l’escenari, un artista difícil de classificar, que intenta no quedar-se quiet. Ens trobem davant d’un home orquestra, hàbil al piano, guitarra o ukelele, amb una veu poderosa i sempre acompanyat de músics excel•lents, que improvisa sobre la marxa en funció del moment (impagable la cara de la violinista quan li va demanar fer un “canvi” d’instruments) . Ara es troba en fase més lluminosa i optimista, segur d’ell mateix, desplegant carisma i deixant enrere els seus inicis més rebels i inconformistes, si més no pel que fa a la forma (lluny del músic que vaig veure per primer cop fa anys al pati del CCCB) . I se li perdona el seu afany perfeccionista que fa que s’entretingui una bona estona afinant instruments dal de l’escenari, cosa que potser podria trencar el ritme del concert. Se li perdona. Per què comença a tocar Armistice i et posa la pell de gallina. 

Continuarem seguint-li la pista. 

Als seus peus, Sr. Patrick Wolf. Al seus peus.

4 comentaris:

acolostico ha dit...

aviso de fenómeno fans...

Anna ha dit...

#moltfan

:-D

Zonia ha dit...

Seguro que lo he escuchado, seguro, seguro :-)

Marta ha dit...

Em sembla que copio el meu comentari de l'anterior crònica:

Apuntem per escoltar alguna cosa d'aquest senyor doncs

(No, no faig els deures... :$)