El Hobbit: un viaje inesperado

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Vista, de ja fa uns dies, “El Hobbit”, la primera part d’una trilogia que explicarà el famós llibre del Sr. Tolkien. Malgrat que el tràiler ja no em va fer gaire el pes i hi vaig intentar anar amb les expectatives baixes, la decepció va ser força gran i es va confirmar el que ja ens pensàvem. 

Vista la trilogia de “El Senyor dels Anells”, la sorpresa “visual” és menor i suposo que això juga en contra . Si a això hi afegim que la pel•lícula està allargada molt (i molt innecessàriament) , el ritme narratiu és nul. Dóna la sensació que a la sala de muntatge van decidir no descartar cap escena. A més, alguns dels afegits (entre altres el tema del mag marró i el trineu de conills) són, al meu parer, incomprensibles. No estic en contra, ni molt menys, d’adaptacions de llibres que no els segueixen al peu de la lletra ni d’afegits (Sempre que l’objectiu sigui aportar coses noves que millorin, sorprenguin o aportin una visió personal de la història) . Però no és el cas. I s’acaba convertint tot plegat en una barreja de gèneres raríssima (comèdia, acció, terror...) i , accentuant el que ja ens va apuntar “El Retorno del rey”, en certs moments de sensibleria força molestos. I cauen, com no, algunes escenes espectaculars pensades exclusivament per justificar el 3D (però no és un problema exclusiu de “El Hobbit”) Sort que el personatge protagonista va a càrrec del Sr. Martin Freeman (ila seva solvència salva tot els que es pot salvar) 

Sé que a molts fans els ha agradat. Jo em vaig avorrir de mala manera. I, sincerament, no tinc clar que vegi les dues restants.