Una pistola en cada mano

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 

Vista “Una pistola en cada mano”, la nova pel•lícula de Cesc Gay, un film d’històries aparentment independents que es creuen. Se l’ha comparada força amb “Short cuts”, de Robert Altman, però no ho comparteixo gaire. Aspecte formal apart (que si que comparteix), el to és molt diferent. I és que si hi ha una cosa que m’agrada de les pel•lícules del Sr. Gay (vagi per davant que sóc fan absoluta de “A la ciutat” i , sobretot, de “Ficció”) és el to i la seva capacitat per explicar grans temes a partir de petites històries. Sense més pretensions (com si això fos poc). Aquí ens presenta un retrat de l’univers masculí i la seva manera de gestionar les emocions i les relacions personals. Algú dirà que és un retrat de la crisis dels 40 (així com “A la ciutat” podria ser la dels 30). Personalment opino que és simplement un retrat de la vida quotidiana. Minimalista en escenaris (una escena ha estat rodada, precisament, a la redacció de cert mitjà de comunicació que té a bé pagar-me un sou cada mes), el punt fort del film és la paraula. Si fos un llibre, seria un excel•lent recull de relats curts. 

Molt recomanable. (I molta curiositat per saber l’opinió del públic masculí, si la va a veure ) Com ja he comentat per aquests móns 2.0 de Déu, segurament no rebrà tanta atenció com es mereixeria.