Fa uns dies ens vam apropar a la sala Apolo per veure el concert d’Anathema, grup que desconeixíem fa uns mesos però que van tenir a bé de recomanar-nos (gràcies Jordi) i que ha evolucionat d’uns orígens metal cap a això que anomenen rock progressiu.
Sala Apolo (m’encanta aquest espai) força plena , públic entregat i una banda que , les coses com són, toquen de meravella. Bon ofici, bona acústica, bon material musical (tot i que l’últim disc no seria el preferit), però... Si, hi ha un però. Va ser un concert fred. Va faltar tensió dalt de l’escenari, amb un grup que semblava més pendent en recrear-se que no pas en portar al públic (que, les coses com són, venia convençut de casa) al seu terreny. Una llàstima. El que podia haver estat un concert memorable es va quedar en un bon concert. “Només” un bon concert.
Facin el gest d’escoltar-los, però. A veure què els semblen.
4 comentaris:
Anna-tema... aja
conciertos... aja
Mode ignorant ON: aquests ni em sonen... :$
Ay señor! yo antes de leer pensaba que era una crítioca de cómic...no digo más...
Ui a veure els escoltaré.. els escoltaré...
Publica un comentari a l'entrada