dilluns, 11 de juny del 2012

San Miguel Primavera Sound 2012


Un altre Primavera Sound. Val la pena aprofitar que es fa un bon festival a la ciutat. Com sempre, cosetes a millorar (polèmiques periodístiques apart) com el transport públic per sortir de la zona del Forum i les cues a les barres i als lavabos. A nivell musical, poques queixes. Enguany potser no hi havia cap grup que jo personalment considerés cap de cartell indiscutible (potser la Björk, però tocava el dia que no hi podia anar i a més va acabar cancel•lant), però sempre es descobreixen directes que et sorprenen. I com sempre, el dijous acaba sent el millor dia (més tranquil de gent)

 Dimecres
 A l’Arc de Triomf i “en obert”. Gentada. Vam arribar quan Jeremi Jay ja acabava. Després , The Wedding Present (que per més que m’esforci no aconsegueixen captar la meva atenció) i Walkmen (que tampoc passaran a ser el meu grup de capçalera). I per acabar, després d’una parada tècnica llarga per sopar, un tros del concert de Black Lips. Llàstima que en vam veure poc (van ser el grup més interessant de carrer). Per desgràcia, el so era nefast. Tastet per escalfar motors. 

  Dijous 
 Comencem a l’escenari San Miguel amb Baxter Dury, cantant pop amb pinta de crooner que semblava anar una mica passat de voltes. Per desgràcia no va aconseguir arrancar al públic ( que patia un sol de justícia encara a aquelles hores de la tarda). Concert de cerveseta inicial i reagrupament dels efectius de la comuna PS. Seguidament trasllat a l’escenari Mini per quedar-s’hi una bona estona. Sr. Chinarro efectiu com sempre (amb una veu que trobo molt interessant). Després, Death Cab For Cutie . Bones guitarres i bona bateria (tampoc són el meu grup de capçalera. Però van aconseguir captar la meva atenció) . I seguidament, Beirut. Per mi la decepció del festival. Ritme descafeinat, fluix i en alguns moments la secció de vent recordava massa a una banda de festa major. Fail. D’aquí, parada a l’ATP per veure algunes cançons de “Thee Oh Sees”. Portaven una bona festa. I direcció al Ray-Ban,per veure una de les sorpreses més agradables del festival: Refused. Banda sueca per treure la son de les orelles. Contundència . El cantant, Dennis Lynxén (una mena d’Iggy Pop mudat) va sortir a matar. Ràbia i tensió. Em declaro fan absoluta. I un altre cop a l’escenari San Miguel, a veure l’esperat concert de Franz Ferdinand, grup del qual havia sentit parlar meravelles del seu directe. He de dir que els meus amics tenen bon criteri. Malgrat una incipient afonia, Àlex Kapranos és un showman que va deixar la poca veu que li quedava i el grup porta un espectacle majúscul sense cap mena de discussió possible. Final de festa “a lo grande”. Divertidíssims. Dels directes que cal veure si o si. 

Divendres 
 Arribada prou d’hora per veure a Other Lives (correcte, tot i que suposo que acabaré oblidant que els hagi vist) i direcció a l’escenari Ray-Ban per veure The Chameleons , post-punk amb contundència que ens va captar malgrat tocar a primeres hores de la tarda. D’aquí, a agafar lloc, cervesa en mà, per l’esperat concert del Rufus Wainwright. És evident que un festival no és el millor lloc per veure un concert seu. La seva veu i els músics que l’acompanyen mereixen una sala tancada amb acústica decent i estona per poder esplaiar-se. Concert breu (una hora, mitjana de festival). Amb tot, a la primera cançó va aconseguir gairebé el silenci del públic. I amb “The one you love”, tots rendits. Continuo pensant que és diví, malgrat les crítiques que ha rebut. Parada per sopar, i direcció al San Miguel a agafar lloc pel concert majúscul: The Cure. Prometia ser apoteòsic (fins i tot van modificar l’horari de la resta de grups per tal de donar-los més temps). Els entesos diuen que ho va ser. Per desgràcia una servidora no va acabar gaire ben col•locada , fugint de la massa humana, i no va aconseguir entrar dins el concert. Però ens refiem dels entesos, que diuen que va ser espectacular. Abans no acabessin, retirada cap al Ray-Ban a veure The Drums, un grup que recorda lleugerament a Vampire Weekend, però amb la diferència que tenen nervi, actitud i entrega a l’escenari. Se’ls veia amb ganes de menjar-se el festival. I gairebé ho van aconseguir. Punt positiu per ells. I d’aquí, tornada al San Miguel per veure The Rapture. Malgrat l’hora avançada ens van fer ballar de valent. Concert sense alts i baixos. A dalt en tot moment. Bon fi de festa. I fins aquí el meu Primavera. Dissabte no va ser possible assistir-hi. I diumenge es pot dir que tampoc. 

En resum: Aquest any el PS serà recordat pels amics que no miren l’agenda de festivals a l’hora de programar la seva boda, pels whatsapps que arriben l’endemà, pels forúnculos on fire i per les anades i tornades accidentades amb controls d’alcoholèmia, punxades de roda o retencions per accidents, per les polèmiques dels directors amb alguns periodistes, pel recompte de la gent que es va acabar menjant una crossa, per les flors al cap i pels shorts shorts de baix, però alts de dalt , entre altres coses.
 Esperem poder repetir l’any vinent....

6 comentaris:

acolostico ha dit...

A mi si no me rescatan para ir...

Pero ciertamente le quita el letrero de lo modelno al Sónar, o casi...

Marta ha dit...

Apuntem alguna suggerència, però la massificació massificada em fa moooooooooolta mandra

Juanma ha dit...

acolostico, mira que la cabeza de cartel de este Sónar es Lana del Rey... O_O

Sonia ha dit...

Yo es que no soy festivalera...pero me dejo llevar a los conciertos...criterio ancho que se dice ;-)

Bororo ha dit...

llegit al detall... i constantar que era impossible la comunicació.. que va passar? hay gato encerrado?

bé... respecte al ferdinand.. no vaig ser però això diuen.. i els tinc molt apuntants

I el divendres vaig seguir la mateixa ventura.. però vaig afegir M83 i Death in Vegas. I haig de dir que, menys Vegas, em van agradar moltissim tots.. I pel que fa the CUre... al principi una miqueta malament.. pero la darrera tercera part i els bisos van ser espectaculars!!!!!

opinio personal..

Lemming ha dit...

Cure forever!!

Y si marchasteis perdisteis Boys don't cry....

Tengo una foto de Rufus que enseñarte (solo diré a medio metro)

Beirut ya fue "bluff", para mi, otro año. Por eso opte por otro escenario....(opinión personal, claro)

Gran festival.... Casi todo bien excepto telecomunicaciones que complicaban reagrupamiento :(