dijous, 21 de juny del 2012

Moonrise Kingdom

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 

Ens hem arribat el cap de setmana de l’estrena a veure l’última pel•lícula de Wes Anderson, Moonrise Kingdom. Per qui no el conegui, un dels directors americans que ha acosneguit forjar una veu i un estil propis a l’hora d’explicar les històries. L’acció se situa a Nova Anglaterra l’any 1965 i ens explica la història d’amor entre dos adolescents inadaptats, un boy scout orfe que no encaixa a l’entorn i una noia amb mala relació amb la seva família i certa tendència a la violència, i el seu intent de pla de fuga. Amb això el director torna a crear una història tendra, emotiva, potser més melancòlica que els seus films anteriors (els que he vist jo, vaja), visualment fantàstica (com tots els seus films) , divertida i plena de referències cinèfiles (moltes de les quals no vam arribar a captar, això segur). Només se m’acut dir que aneu al cine a veure-la.

(Podeu llegir una altra opinió aquí )

4 comentaris:

acolostico ha dit...

muy bonica, muy bonica, esta sí. Y no es de llorera, es de risicas, raras, pero risicas.

Marta ha dit...

falti, falti

Bororo ha dit...

No sigo leyendo.. no

Enric

Sonia ha dit...

Toi fatal, ni me sonaba :-(