dilluns, 23 d’abril de 2012

Redención ( Tyrannosaur )

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 


Argument: Joseph és un vidu de caràcter violent, sense feina que cada cop es va enfonsant més en una espiral de violència i beguda. Un dia per casualitat coneix a Hannah, la dependenta d’una botiga d’objectes religiosos i de beneficència. La trobada casual acabarà provocant canvis en la vida de dues persones a la recerca d’un salvavides .



Opera prima del director Paddy Considine . La película encaixa dins del gènere de cine britànic suburbial hiperrealista, explicant les misèries d’un treballador d’extarrradi obrer d’alguna ciutat anglesa . Història de dos perdedors que s’aferren l’un a l’altre per sortir-se’n en un entorn hostil, gris i pesant com un a llosa on s’acaba pensant que ningú pot en arribar a sortir. Molt crua. Es veu tot el metratge amb un nus a l’estòmac. Podria ratllar un pèl l’excès, però l’interpretació de Peter Mullan aconsegueix que tot ens arribi com ha d’arribar fins a la mèdula. No és un film còmode, però val molt la pena veure’l.

3 comentaris:

acolostico ha dit...

'suburbial hiperrealista' y yo me invento palabras, ya claro...

Otra comedia de alegría y ilusión, y grandes efectos especiales seguro, cine de palomitas que se dice... No nos va a convencer por este camino...

O por qué pagar entrada si en la calle, sentado en una terraza, puedes ver más de lo mismo?

Nos la apuntamos... o no.

Marta ha dit...

Em sembla que no acaba de ser el meu gènere preferit... això d'anar al cine a patir...

Zonia ha dit...

El tema de la comedia como que no te va no? deberíamos charlar :-p