dimecres, 4 d’abril de 2012

MÉS FOTOPERIODISME "Visa pour l’Image – Perpignan" a Barcelona 2012

Per primera vegada a Barcelona, arriba al CCCB una selecció d’exposicions de «Visa pour l’Image – Perpignan», el festival professional de més prestigi en el sector de la fotografia documental internacional.. D’entre totes les exposicions que es van exhibir en l’edició del 2011 s’han triat quatre projectes fotogràfics.
Les quatre mostres triades i coproduïdes pel CCCB, Photographic Social Vision i el mateix festival, són :

• El tsunami que va devastar l’est de l’illa del Japó al març. Una mirada col•lectiva publicada per la revista Days Japan.
• Les revolucions àrabs iniciades al febrer des d’Egipte fins al Iemen passant per Tunísia i Bahrain captades per l’ull de Yuri Kozyrev (Agència NOOR).
• Un reportatge de Shaul Schwarz (Getty Images) sobre la narcocultura com a retrat de la societat que conviu amb i gràcies al narcotràfic a Mèxic.
• La vida quotidiana a la Uganda postbèl•lica a través de la història d’una dona mutilada que lluita per sobreviure al camp. Un treball de Martina Bacigalupo (Agència VU’).

Exposició que et porta , a l’igual que la del World Press Photo ( tot i que d’una altra manera i una altra intensitat), a reflexionar sobre la funció del fotoperiodisme, els límits entre la informació i el voyeurisme i la sobreexposició d’informació i d’imatges a la què estem sotmesos (amb la conseqüent ràpida caducitat de l’impacte que ens provoquen)

Difícil triar alguna foto (o tan sols alguna de les exposicions). Em quedo amb la veu narradora de la dona ugandesa mutilada, l’impacte de les imatges del tsunami, el desconcert sobre les revoltes dels països àrabs (algú sap com està la situació ara a Libia? Algú sap com han acabat a Bahrein?) i la perplexitat del món dels narcocorridos (i la creixent industria cultural que es mou al voltant, fins al punt de crear un nou gènere cinematogràfic basat en aquest “negoci” tan lucratiu i perillós) i el fenomen sociològic de l’entronització de la figura del narco.

Imprescindible en majúscules. Teniu temps fins el 28 de maig.

4 comentaris:

acolostico ha dit...

Cuantas cosas se pueden hacer todavia con las foticos.

Vista y recomendada.

Marta ha dit...

Pendent... a veure si m'hi deixo caure algun dia

Zonia ha dit...

La información caduca, las fotos impactan pero todo se olvida. A los medios de comunicación solo les interesa el ahora...

Bororo ha dit...

Fins el 28 d emaig.. hi ha temps.. sí.. podré.. podré...