Visita a Angoulême, al Festival de còmic més important d’Europa (que una vegada a la vida s’hi havia d’anar)
Excel•lent experiència, tot i que una mica desbordant. No tornarem a mirar mai més el Saló del Còmic de Barcelona amb els mateixos ulls.
La percepció que queda és que a França es prenen això dels dibuixets molt seriosament. És una industria important i la cuiden. La qualitat de les edicions (fins i tots les alternatives) és boníssima (quina enveja). I es prenen el Festival seriosament (la programació oficial i alternativa és enorme. I la llista d’autors que signen exemplars... buff..)
En resum: hem tornat amb una llista de títols pendents de llegir que fa por.
Excel•lent experiència, tot i que una mica desbordant. No tornarem a mirar mai més el Saló del Còmic de Barcelona amb els mateixos ulls.
La percepció que queda és que a França es prenen això dels dibuixets molt seriosament. És una industria important i la cuiden. La qualitat de les edicions (fins i tots les alternatives) és boníssima (quina enveja). I es prenen el Festival seriosament (la programació oficial i alternativa és enorme. I la llista d’autors que signen exemplars... buff..)
En resum: hem tornat amb una llista de títols pendents de llegir que fa por.
(Espais repartits per tota la ciutat. I una mixa que t'ho indica)
(Joe Sacco signant i sense cues... I el meu exemplar de "Notas a pie de Gaza" a Barcelona. Catxis)
(Eddie Campbell avorrit, esperant que algú vulgui una signatura)
(Els noms dels carrers, dins de globus. La ciutat viu en/per/els còmics)
(Art al carrer...)
(Exposició d'Art Spiegelman. Enorme, la veritat...)
(Exposició d'Art Spiegelman)
(Bústia amb dibuixets )
(si...Exposició "El seient contemporani dins dels còmics". Per tal que us feu una idea. Espectacular la feina de documentació. Jo vull saber què s'ha de fer per dedicar-se a fer això)
(Catedral. Més maca de fora que de dins. La restauració ha estat terrible. També hi havia una exposició i signatures al costat. El Festival, a tot arreu)
(Museu del còmic. Molt interessant les dues exposicions que s'hi van poder veure)
Alguns encara es pregunten què han dit sobre els “tranchetes” i què carai ha aportat França al món de l’art.... Però ens ho hem passat la mar de bé i hem tornat amb alguna signatura al sac. Maco, maco.
6 comentaris:
Que rápido. Sí a todo y ya amplaremos, o no. De momento a corregir examenes.
Veig que ha sigut profitosa la visita... i que el festival val la pena. :)
Saint-Roch :)
Precios!!!! Seriosament, un festival/saló que cal anar a veure algun dia. Totalment d'acord amb l'anàlisi del comic a França. I queda pendent Burdeus de cap de setmana... i algun que altra llibre.. clar.
I sobre les cadires no dic res, no dic res. però té pinta de ser la feina somniada per qualsevol documentalista que comença la carrera.
Ay, qué mayorcito está Joe Sacco. De edad, digo. En la Semana Negra de hace chorrocientos años estaba más jovencito. Si hubiera tenido reflejos, te habría pasado mis ejemplares de Palestina y El mediador, para que me los firmara. Es broma. :-P
Jo, qué envidia de viaje. Lo que cuenta la gente que ha estado en Angulema es eso, que es otra dimensión...
Muy interesante el post...pero yo encuentro a faltar las ya clásicas fotos de los aperitivos. De quesos no esperaba ninguna pero este blog sin fotos de "teca" como que no es lo mismo...
Publica un comentari a l'entrada