Titol :Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
ISBN 978-84-96863-09-5
Pàgines: 400
Llegit fa molts dies, però sense temps de fer la ressenya, “Pa negre”, d’Emili Teixidor, ha estat l’última llibre del club de lectura de la colla pessigolla.
El llibre ens explica, a través de l’Andreu, un nen de la plana de Vic, la vida a comarques durant la postguerra. Llibre eminentment descriptiu, amb un ritme relativament pausat (cosa que va fer que a alguns els costés la lectura)
Una servidora és una de les lectores entusiastes. M’ha semblat un llibre refotudament ben escrit (perdoneu l’expressió) i que, per motius personals, m’ha impactat de manera directa. M’ha recordat les històries que m’explicava la meva àvia i m’ha permès recuperar vocabulari que feia anys que no escoltava. Les històries del poble, del mossèn , l’alcalde, les patrulles, el mosso, l’hereu de cal noseon, la visió infantil d’un conflicte, la pèrdua de la innocència, la supervivència , l’estraperlo, les rancúnies acumulades, els microcosmos que poden arribar a ser els pobles petits, etc. No és que les històries fossin les mateixes, però si l’atmosfera i el context. Un excel•lent relat de la vida rural a la Catalunya de postguerra.
Recomanat en majúscules.
El llibre ens explica, a través de l’Andreu, un nen de la plana de Vic, la vida a comarques durant la postguerra. Llibre eminentment descriptiu, amb un ritme relativament pausat (cosa que va fer que a alguns els costés la lectura)
Una servidora és una de les lectores entusiastes. M’ha semblat un llibre refotudament ben escrit (perdoneu l’expressió) i que, per motius personals, m’ha impactat de manera directa. M’ha recordat les històries que m’explicava la meva àvia i m’ha permès recuperar vocabulari que feia anys que no escoltava. Les històries del poble, del mossèn , l’alcalde, les patrulles, el mosso, l’hereu de cal noseon, la visió infantil d’un conflicte, la pèrdua de la innocència, la supervivència , l’estraperlo, les rancúnies acumulades, els microcosmos que poden arribar a ser els pobles petits, etc. No és que les històries fossin les mateixes, però si l’atmosfera i el context. Un excel•lent relat de la vida rural a la Catalunya de postguerra.
Recomanat en majúscules.
4 comentaris:
Pero en comparación a la peli qué?
Pendent. A la pila agafant pols el tinc. Algun dia... ;)
Pues yo soy de las que vió la peli y me pareció brutal...la historia es muy buena...
Doncs hi estic dubtant , dubtant... cal donar-hi prioritat.. no...??
Aishhh
Publica un comentari a l'entrada