dijous, 10 de novembre del 2011

El ilusionista

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)


Ja fa dies que ens vam apropar al cinema per veure “El Ilusionista”, la nova pel•lícula de Sylvain Chomet (director de la imprescindible “Bienvenidos a Belleville). El guió del film és del sr. Jaques Tati i , de fet, s’acaba convertint en un homenatge a aquest actor / director i a la seva manera de fer cinema. La pel•lícula en explica la història d’un mag que intenta guanyar-se la vida a finals dels anys 50, un temps on la televisió i els grups de rock han desbancat als mags, acròbates, pallassos i altres artistes més artesanals: una època que perd la màgia. En un dels seus periples actuant en locals de mala mort d’un petit poble coneix a una noia que encara no ha perdut la innocència i que queda fascinada pel que fa. S’estableix així una peculiar relació, on ell recupera les forces i la il•lusió per intentar ser un mag per ella i a ella se li obre un món nou.
No explicarem més. Pel•lícula pausada, lenta, de pocs diàlegs, agredolça, molt “Tati” pels que coneguin l’estil del director. Amb un dibuix molt cuidat . Un preciós passeig per Edimburg . Una perleta.

(podeu llegir una altra opinió aquí)

4 comentaris:

acolostico ha dit...

Yo no lo habría dicho mejor. De hecho no lo he dicho mejor.

Bororo ha dit...

Edimburg... només l'animació d'Edimburg ja val la pena

Marta ha dit...

Doncs jo copio el comment, perquè és la sensació que n'extrec de les dues cròniques:

Pel·lícula de sofà, manteta i tè calentó?

Sonia ha dit...

Interesante. Me la apunto.