Amb una mica de retard, hem tornat a celebrar Sants Lluïsos i Santes Annes. Amb una fideuà casolana que feia caure d’esquena (que ja comença a ser una tradició).
Yummy...
(us he estalviat les fotos del vermut previ , l’amanida i les postres. Algún dia morirem d’un empatx a Cal Mateu...temps al temps..)
(us he estalviat les fotos del vermut previ , l’amanida i les postres. Algún dia morirem d’un empatx a Cal Mateu...temps al temps..)
4 comentaris:
Se m'ha acudit clikar sobre la foto per ampliar-la i si, certament "feia caure d’esquena".
Aquestes tradicions no les podeu perdre, FELICTATS!
No saps com m'alegro d'haver vist el post dinant! ;)
Això si, QUINA PINTAAAAAAAAAA!!!
@el bandero
Ja et dic jo que aquestes no es perden...."por la cuenta qu enos trae"
@Marta
La de túppers que van sortir d'aquí .. :-D
felicitats con delay.. pero la fideua fa la felicitació molt més petita
Publica un comentari a l'entrada