dimecres, 27 de juliol de 2011

Manel



Dilluns de concert, pseudo auto regal d’aniversari . El passat dia 11 ens vam apropar al teatre Grec per veure els Manel en concert, uns dels nens mimats actuals de la música en català.
I mira, surts del concert alegrant-te que siguin els nens mimats, que els vagi bé i que omplin i esgotin entrades en temps rècord. Per què si. Per què ho fan refotudament bé. Toquen bé i toquen maco. I tenen lletres que, per bé o per mal, generacionalment ens toquen de ple. Però és que, a més, les fan refotudament bé, les lletres (explicar coses tan grans a partir de cosetes tan petites i quotidianes). I les introdueixen amb gràcia , i es posen el públic a la butxaca. Tot i que el públic ja ve entregat de casa. I és que tenen dos discos, però ja tenen infinits himnes. I el públic català, tan sobri i fred, s’aixeca i aplaudeix i canta i crida (i si, això sobta, però ens n’alegrem)
Però és que ho fan refotudament bé.
I que duri.

8 comentaris:

acolostico ha dit...

Mala o buena influència? Ahora todo suena a Manel? O existe realmente algo nuevo

Que están muy bien, pero las sobredosis matan...

eleternoaprendiz ha dit...

@acolostico: No hacen nada excesivamente nuevo, pero como en literatura: todo está inventado; lo único que queda es encontrar una voz y hacerlo bien.

Y creo que este es el caso. Te lo digo como melómano al que, en un principio, Manel le parecían un grupo agradable, sin más, y que ha caído rendido al prestar atención a las letras. Repetir varias veces la escucha de un disco el mismo día sólo lo han conseguido grupos como Pulp, Radiohead o Arcade Fire. Asombrado de que un grupo de la casa lo haya conseguido. Y me hayan emocionado tanto.

@Guaitatu:

Dos dies. I comptant. Tic tac tic tac... :-D Hi han ganes!

acolostico ha dit...

No, si no digo que Manel sean malos, de hecho están más que bien. Es su influencia lo que me preocupa. El efecto Manel, y que todo suene igual, y por tanto lo saturen todo... Muy de este país, cuando algo funciona aquí no se trata de intentar hacer algo también original sino de copiar lo que funciona, sin límite.

Si el de al lado vende pisos como churros, yo también, si Manel, pues Amics de les Arts (que no digo que copien, pero si salen en los medios es por el estilo), y venga ahora a salir grupos del mismo palo (que no calidad). Ya paso con el rock Català del que sobrevivieron dos grupos y 4 canciones.

O con lo que llamaron sonido Barcelona, a raíz de Manu Chao, y el éxito de Ojos de Brujo, luego te sale un Macaco...

Se repite la tónica.

Es decir, Manel bien, efecto Manel mal.

Si ellos ya lo hacen y lo bordan, que otros hagan otras cosas nuevas, no más copias como las que se van viendo, y no abandonan los medios, y lo venden como resurgir del pop català...

Marta ha dit...

Completament d'acord amb la crònica.
Més l'alegria que et plogui del cel inesperadament la possibilitat d'anar-hi la nit abans (coi, sap greu per qui s'ho va perdre, però que bé!)

Bororo ha dit...

Jo aquí estaria d'acord amb acolostico. Ho fan bé, però sonen molt iguals.. massa iguals

però content, content... que ganin psta en concerts que s'ho mereixen...

i que es fotin la vida pare i treballin molt..Fantàstic

Anna ha dit...

@acolostico

Això ha passat sempre i en tots els àmbits (si, la culpa és de Cervantes :-D ) Fer-nos sentir un grup a totes hores fins acabar cremant-lo (efecte imitació que tenen els mitjans) I fórmules que es repeteixen fins esgotar-les per què funcionen. Però el temps acaba destriant els que valen la pena dels que no. També he de dir que a mi m’empipa una mica l’actitud de “com m’agrada aquest grup fins que és popular i li agrada a molta gent. Llavors ja deixa de ser “cool””, tant d’aquesta ciutat . Són els tics d’aquest país. Sembla que l’èxit dels de casa de vegades ens fa ràbia. I personalment penso que el nivell de base (el nivell musical) és més alt que durant el fenomen “rock català” dels 90. O a mi m’ho sembla ( als grups de l’exposició “Genius Loci” em remeto)
I de totes maneres, trobo curiós que s’entestin tant a comparar els Amics de les Arts amb Manel. Si que el timbre de veu potser és similar (i tots dos grups van sortir del “Sona 9”), però a mi em sembla molt diferent el que fan.

Ah…i ja sap que “Els catarres” van tocar a la festa major de Salelles aquest maig passat? (sempre a la última… :-D)

@eleternoaprendiz

Crec que no m’equivoco si et dic que t’ho passaràs pipa. ... (agafa kleenex...)

@Marta

Jajaja!
Ostres, és que quin greu que no s’hagués aprofitat l’entrada...
Va ser bonic...

@Bororo

És que és així. De certa gent, te n’alegres que les coses els vagin bé (pq s’ho treballen i ho fan bé, què carai!)

eleternoaprendiz ha dit...

@acolostico @anna:

Havia confós el comentari de l'acolostico amb alguns altres, crítics amb Manel perquè l'únic que fan és recollir la tradició més folk de Jaume Sisa i d'altres i no li veuen la novetat.

L'exposició "Genius Loci" donava un cop d'ull molt encertat perquè aprofundia en la varietat actual de propostes; perquè, malauradament, fins fa poquet teníem un rock català amb denominació d'origen i pautes molt encorsetades. O això era el que sentíem pels pocs canals que teníem. I, a més, també se li afegia una component política que els feia encara més similars entre ells. Dono gràcies per la varietat i la qualitat actuals, que poc tenen, per fi, que envejar amb altres "monstruos" de fora.

Ah, Manu Chao, cuánto daño le ha hecho a la música :-D

Zonia ha dit...

Uix, ya veo que tengo que escuchar con atención a este grupo.Lo poco que conozco me gusta pero habrá que profundizar...