Divendres de concert. (La descompressió del PS s’ha de fer de mica en mica).
Cap a la sala Music Hall ( que encara no coneixia) per veure Those Dancing Days, grup de noies sueques que havia creat molta expectació entre el sector masculí dels assistents. No van fer un ple ( cosa que ja anunciaven els múltiples sortejos d’invitacions dels dies previs). Sap greu dir que les noies van decebre força. Per començar, inici amb retard ( sueques amb horari canari). Les cançons estan bé i compten amb una bona veu al davant, la de la cantant Linnea Jönsson. Tot i que defensen les cançons, el so no acabava de ser rodó. Dóna la sensació que els falta cert rodatge en directe. (cal destacar que la bateria va rebre forces elogis per part de cert sector del públic pel seu bon ofici) Però sobretot, van decebre per la seva “simpatia” i manca d’interacció amb el públic i per la terrible sensació d’estar assistint a un concert- tràmit. Als 40 minuts ja van fer un avís de “pleguem” i després de dos minibisos, arribada a l’horeta justa de concert. Pim-pam. Sense contemplacions. Malauradament es nota molt quan els que hi ha dalt de l’escenari s’ho passen bé i tenen ganes que la gent s’ho passi bé o simplement estant cobrint expedient.
Esperem estar més de sort el proper divendres...
Cap a la sala Music Hall ( que encara no coneixia) per veure Those Dancing Days, grup de noies sueques que havia creat molta expectació entre el sector masculí dels assistents. No van fer un ple ( cosa que ja anunciaven els múltiples sortejos d’invitacions dels dies previs). Sap greu dir que les noies van decebre força. Per començar, inici amb retard ( sueques amb horari canari). Les cançons estan bé i compten amb una bona veu al davant, la de la cantant Linnea Jönsson. Tot i que defensen les cançons, el so no acabava de ser rodó. Dóna la sensació que els falta cert rodatge en directe. (cal destacar que la bateria va rebre forces elogis per part de cert sector del públic pel seu bon ofici) Però sobretot, van decebre per la seva “simpatia” i manca d’interacció amb el públic i per la terrible sensació d’estar assistint a un concert- tràmit. Als 40 minuts ja van fer un avís de “pleguem” i després de dos minibisos, arribada a l’horeta justa de concert. Pim-pam. Sense contemplacions. Malauradament es nota molt quan els que hi ha dalt de l’escenari s’ho passen bé i tenen ganes que la gent s’ho passi bé o simplement estant cobrint expedient.
Esperem estar més de sort el proper divendres...
5 comentaris:
Se hicieron las suecas, veo...
Estas suecas poco entregadas...ya son ganas de venir de los fríos pa ná...
Sueques sosses doncs
El fet de donar aquest toc de bona nena a la crítica la fa més devastadora del que sembla.
INSERT SUEQUES CHIST. Vaya panda de suecas, te voy a decir lo que necesitan estas suecas...aprender.
@acolostico
Més aviat es van fer les ràncies..
@Zonia
Jo crec que és que van venir per anar de festa ( i el concert era un tràmit)
@Marta
Molt
@Bororo
Les bones nenes posen to de bona nena, no es pot evitar :-P
No, npo viag sortir contenta del concert. Què hi farem.
Publica un comentari a l'entrada