dimecres, 1 de juny del 2011

#PS11



Enguany sembla ser que ens hem pres seriosament això dels festivals de música. I de dimecres a diumenge tocava el test definitiu per saber si serem capaços de sobreviure al FIB. Primavera Sound 2011. Aquí va un resum.

Dimecres 25 Poble Espanyol.

Per sort, el dilluns m’havia arribat a la sala Apolo a fer el canvi d’entrada per polsera. Les cues al Poble Espanyol van ser memorables i va arribar un moment que no deixaven entrar a més gent ( aforament limitat). Sabem d’ algú que va haver d’esperar un parell d’hores per poder entrar... Doncs sortint de la feina, directes cap allà. Per arribar amb el concert de Comet Gain començat. Força bé, tot i que el so no sonava gaire nítid. I no era problema de l’espai, tal i com ens van demostrar Echo and the Bunnymen (impecables i rotunds ). La jornada la va tancar Caribou. Justets de veu en directe (sort que no canten gaire) i el so no especialment net, però m’agrada el que fan. (vigileu amb la cançó Odessa, quan l’escoltes una vegada ja no pots parar). Primer dia a mig gas. Però va anar bé per fer-se una idea del volum de gent que pensava moure aquesta edició del festival.

Dijous 26 . Fòrum

A les 18:00h en punt, a l’escenari San Miguel per veure Triángulo De Amor Bizarro. Concert breu ( 40 minuts), però suficient per decidir que cal apuntar aquest nom a la llista de grups a seguir. (Divertidíssim el club de fans del grup (i sobretot de la baixista) que tenia al darrera). Després, tastet de Moon Duo a les grades del Ray Ban mentre reagrupavem els efectius (no van captar gaire la meva atenció. Cançons tallades totes pel mateix patró, o això em va semblar). Of Montreal al San Miguel (una festa. Performance permanent a l’escenari. Divertits, tot i que no són el meu estil) . P.I.L uns minuts al Llevant (psé) , fins que ens vam decidir a anar a menjar alguna cosa per agafar forces per l’esperat concert de Grinderman (bèstia parda, el sr. Nick Cave. Sempre terriblement solvent i enèrgic. Fan absoluta, tot i que el prefereixo amb els Bad Seeds). Seguidament Interpol ( com ens agrada el cantant d’Interpol i què bé que parla castellà... El grup, no em molesta. Però té alguna cosa que no acaba d’enganxar). The Flaming Lips al San Miguel (en quin estat estaven . ..I no, no són per mi). I acabant un altre cop al Llevant amb El Guincho ( festa dalt de l’escenari i a baix. )

Divendres 27. Forum

A primera hora, Avi Buffalo per començar amb calma ( correctes. Però em temo que oblidaré el seu nom amb el temps). Seguidament The Fiery Furnaces al Llevant (tampoc han deixat gaire petjada) , M Ward al San Miguel (La meitat de She & Him en la seva versió folk , country , rock. Sorpresa en positiu) . Seguidament The National un altre cop al Llevant (Pregant als deus que algú els porti en concert en alguna sala a Barcelona. Un must. Concert que es va fer curt. Apuntat el nom i subratllat) . Hamburguesa en mà, direcció un altre cop al San Miguel per veure Belle & Sebastian (no sóc especialment fan, però s’ha de reconèixer la seva eficàcia indiscutible en directe. Impossible escapar al seu bonrollisme . Acabes movent el cap al seu ritme si o si) i a agafar lloc per l’esperat concert de Pulp (Ens vam perdre Explosions in the sky, que sembla ser que va estar “stupendu”) Tres cançons va aguantar una servidora en la posició inicial (després de veure passar la seva vida per davant durant la primera ) fins que va decidir fugir cap a un lloc on fos possible respirar. Algú va comentar que estaven una mica desentrenats, però va ser un concert rotund. Ja podem dir que hem ballat “Common People” en directe (cançó dedicada als indignats de l’ #acampadabcn ) . Per rematar la jornada , Simian Mobile Disco (Doncs si, a mi em fan ballar. I m’agraden les llumetes que porten) i un tastet de Battles (no estava malament. Però entre el cansament i l’estat del personal dels voltants, retirada digna)

Dissabte 28. Forum

Pressió per arribar d’hora i intentar agafar tiquet per l’Auditori per veure John Cale. Concert un pèl estrany (amb dues parts molt marcades), però va valdre la pena. L’auditori sempre val la pena (i sentir-hi "Paris 1919" en directe també). Al sortir, a l’escenari San Miguel Fleet Foxes (faltava sang a les venes i a les cançons...No vam aguantar gaire estona) . Direcció al Jägermeister Vice per veure Rubik, ja començat (bé) i després d’una parada tècnica per la intendència (i mentre la majoria es desplaçava cap a Llevant per veure el futbol), direcció al Ray Ban per veure Einstürzende Neubauten (grup de Blixa Bargeld, col•laborador dels Bad Seeds de Nick Cave) . So industrial, experimental amb instruments inclassificables. Suposo que si entengués les lletres, em tiraria a les vies del metro. Però reconec que musicalment parlant aquests si que capten la meva atenció (Menció especial per l’estat del sr. Bargeld. Anava fi també). Els vam deixar abans d’acabar. No era qüestió de perdre’s el concert del PS en majúscules (com a mínim per a mi). PJ Harvey a l'escenari San Miguel. Increïble com es pot transmetre tanta delicadesa i tanta cruesa alhora. Espectacular tota ella, amb una veu imponent. Alguns van trobar que era un concert massa tranquil. A mi encara no m’ha marxat la pell de gallina. I després, cap l’escenari ATP a patir una sobredosis de contrast amb The Jon Spencer Blues Explosion (Punk blues, diuen. Infalibles i incontestables. Llàstima de la nostra ubicació, amb gent passant constantment pel davant. Però són un directe imprescindible. Jo m'ho vaig passar pipa). Tornada al San Miguel per veure Animal Collective (Concert terriblement avorrit. Cançons inacabables que no captaven la meva atenció. Per mi, la pífia majúscula del festival ) i cap al Pitchfork a veure The Black Angels (gens malament. Sonaven millor des de baix que des de les escales) I com que el fred ja començava a fer estralls entre el personal, retirada.

Diumenge 29. Poble Espanyol

Dia de ressaca festivalera. Entrada al Poble Espanyol a mig gas. Un luxe de clima i d’espai (després de la massificació dels dies anteriors). Arribada per veure My Teenage Stride des de primera fila ( posició que ja no deixaríem en tot el vespre). Grup que entra bé, ideal per tarda vespre de diumenge. Després , BMX Bandits. Graciosíssim el cantant ( adorable showman), però sobredosis happy de “love, love, love” (no seran el meu grup de capçalera, no) . I la rematada final : Mercury Rev deixant-nos bocabadats. Impressionants, sense cap mena de dubte. Per mi, clar exemple d’un grup que creix en directe. El contrast a la sortida, en ple atac d’eufòria amb els ecos del concert de la Shakira de fons a Montjuic, brutal...

#PS11 offline

Música apart, el Primavera Sound del 2011 serà recordat per la pífia del sistema de pagament amb tarja (Epic Fail), l’edició que ens haurà permès veure 8 cambrers imberbes mirant fixament una pantalla d’un iPad, festival del “a veure si no moriran d’èxit l’any vinent” , de pagar 4 euros per una pseudocervesa , del whatsapp quan hi havia cobertura, de “el gorro de Smint no me entra”, de “no tiene sentido drogarse para ligar. Las que tienen que tomar drogas son ellas”, del “jo tinc pulsereta VIP”, del “jo no ronco. A mi m’han dit que de vegades respiro fort”, de “ el que toca el baix sempre es posa a l’esquerra, no?”, del “-potser que parem o jo no arribaré viva al juliol / - doncs així tindrem un abonament per Benicàssim lliure” , de faldilles roses amb clapes blanques amb samarreta blanca amb ratlles negres i cinturó daurat, o del vestit de marineret, del "- por donde andáis / quedem sota el globus del tabac" , o del “estem darrera els de les espades laser” (que es mouen, graciosos), de ruta-excursió de l’escenari San Miguel a l'escenari Llevant i tornada , de cues, cues i cues , de les aglomeracions a la boca del metro o al Nitbus (sr. ajuntament, una mica de cooperació amb el tema transport públic) , del “que bé que ens ho passarem al FIB” i del “5 dies non stop i seguim vius” entre altres coses .

Propera parada, Those Dancing Days.... suma i sigue...

(Mercury Rev deixant-nos amb la boca oberta al Poble Espanyol)

8 comentaris:

acolostico ha dit...

Que desconectado estoy del tema música, pero que desconectado, da hasta miedo. Pero pereza absoluta la parte off de los festivales..

De todas formas, ir y no ver a DJ Shadow. Nada de DJ Shadow en la lista, pero para que pagan el abono? El único que me hacía dudar...

Y Animal Collective en general no mola? Mira que a mi sus discos no me parecen mal, que cosas.

Marta ha dit...

Cansa només llegir-ho... entenc la necessitat de vacances després d'això!

Anònim ha dit...

Ju, vaja recopilació de punyalades a la conclusió del post, no? Fa especial mal el del barret de l'Smint... ;-)

Ai, com riurem al FIB!

Bororo ha dit...

Mare de deu senyor
me'l guardo per una lectura detenguda i un seguiment dels links correcte i com deu mana

mare meva quin esforç de post.. en tot en tot.. tan festival com escriptura

Sonia ha dit...

Dacuerdo con el sr. Bororo, esto es un post y lo demás son tonterías!
Mi ignorancia en temas musicales ya ha sido manifestada otras veces así que no me autoflagelaré más...
Y bien por esa resistencia!!! ahí, ahí! resistiendo como una jabata!

Anna ha dit...

@acolostico
Ja ens van dir que Dj Shadow va ser la monda...
I Animal Collective, em temo que hi ha opinions diverses (però a mi em van avorrir de manera majúscula )


@Marta

Bé, tenint en compte que durant 5 dies em vaig limitar a menjar, dormir i anar de concerts...S’aguanta prou bé! :-D

@eleternoaprendiz

Però si és el que recordarem amb més “carinyu” del PS, home!

Què bé que ens ho passarem al FIB, jurjur!

@Bororo

Memòria....per conservar la memòria ( après del mestre acolostico). Que després tot és “com carai es deia aquell grup que vaig veure...?”

@Zonia

Bendita Oligoterapia T ... :-D

Lemming ha dit...

tengo la sensacion de que viejas heridas de puñaladas vuelven a escocer... #quebienlovamosapasarenelfib trending topic !!!

Anna ha dit...

@Lemming

Són les contractures....Danys col·laterals del PS...segur...

#yloquenosvamosareir