dilluns, 13 de juny de 2011

Los diarios de Poll

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Incursió improvisada al 2º Encuentro con el cine alemán, gràcies a unes invitacions caigudes del cel a ultima hora. Basada en fets reals, “Los diarios de Poll”, del director Chris Kraus, ens explica la vida de la poetessa Oda von Siering (tia àvia del director del film), que es trasllada, l’any 1914, els dies previs a l’inici de la 1ªI Guerra Mundial , a la localitat de Poll, a la costa del mar Bàltic (actual Estonia) amb el cadàver de la seva mare per reunir-se amb el seu pare, un excèntric científic que experimenta amb cadàvers animals i humans, i la seva segona esposa.
Es tracta d’una pel•lícula visualment un pèl ampul•losa , crec que pretesament, donat que crea un clima molt concret. En alguns moments apunta a imatges de gènere fantàstic. Film incòmode de veure, per la cruesa d’algunes imatges, però sobretot pel clima enrarit que transmet. Fa venir al cap la paraula “malsà”. I juga (encara que d’una manera no tant explícita) amb la idea que ja ens presentava el gran Michael Haneke a “La cinta blanca” : Una Europa vella que lluita i es desintegra, una societat corrompuda, classista, injusta, decadent, moralista i repressora que serà el germen de la generació que protagonitzarà la 2ª guerra Mundial (i l’holocaust nazi)
No és un film rodó, però tot i així és més que recomanable.

(Llàstima que no ens va donar temps de quedar-nos al col•loqui amb el director)

7 comentaris:

Zonia ha dit...

Película inquietante, de las que incomodan, hay que ir a verla con ganas e interés porque si no pasas un mal rato...

acolostico ha dit...

'experimenta amb cadàvers animals i humans, i la seva segona esposa'

En ese orden?

Otra comedia para la lista, si ya veo...

Marta ha dit...

Estooooooo... em sembla que per a mi és de les de gràcies però no gràcies

eleternoaprendiz ha dit...

Oh, no he pogut resistir-me i ho llegit abans. Faré el possible per veure-la. Això dels elements fantàstics gairebé que la fa obligatòria #friquiperòdelsgafapastes

el bandero ha dit...

Dona, tal com la pinta sembla que sigui anar al cine a patir, i tal com està el tema si anem al cine prefereixo que sigui per riure.

Bororo ha dit...

Leido porque no esta en el radar de ir directo al cine.. i a més a més, els detalls son els justos...

Ai los ambientillos.. a veces molan.

Anna ha dit...

@Zonia
Jo em vaig passar mitja pel•li tapant-me la cara....

@acolostico
Es podria dir que l’ordre és correcte (...i no, no es pot considerar un “spoiler”)
Si, una altra dosis d’humor... :-D

@Marta
Jaja! Una que no pica...

@eleternoaprendiz
Uhm...No sé jo si que el que considero elements fantàstics no arriben a la teva categoria d’elements fantàstics.
De totes maneres, donada la manca de temps que patim, si encara no l’has vista comença per “La cinta blanca” del Haneke (no per què parlin del mateix, que és el cas. Són pel·lis radicalment diferents. Simplement per què és de visionat obligatori. Obra mestra sense cap mena de discussió)

@el bandero
Quedarà raro, però patir al cine no m’importa (fins i tot de vegades ho trobo terapèutic). El que m’empipa (per no dir una altra cosa ) és patir a fora!

@Bororo
Encara em venen imatges de la casa de tant en tant .. .#yuyuperòmola