Incursió a la sala Bikini per veure en directe a Owen Pallet (dins de la programació del Festival de guitarra). Del Sr. Pallett (conegut abans com a Final Fantasy) no n’havien sentit gaire cosa, però en teníem bones referències dels nostres assessors musicals habituals . Més que suficient per arriscar-se.
Qui no arrisca no guanya. I a nosaltres dimecres ens va tocar la grossa. És un plaer indescriptible veure a aquest senyor pregravar sons dalt de l’escenari per anar construint, a base de capes, filigranes musicals que et deixen bocabadat. Nen prodigi i home orquestra, capaç de fer servir el violí per tocar tons baixos, crear bases rítmiques com si fos un instrument de percussió , gravar talls de veu i el que faci falta. No, ell no va agafar la guitarra. Es va limitar al violí i els teclats i ens va donar el gust de deixar-se acompanyar per baix i bateria. I a sobre canta bé i no es fa pregar per sortir a fer bisos...
Uau...
(i si, tot allò que havia dit fins ara sobre que el violí és un dels instruments que més em costa, crec que ho retiro... Millor passeu per aquí , per fer-vos una idea de què fa dalt d'un escenari)
De teloners, Nacho Umbert (guitarra i veu) acompanyat d’Anna Carné al cello i metalòfon. Concert de petit format modest. Lletres curioses i fins a cert punt gracioses, tot i que les cançons s’assemblaven amb excés. Correcte.
Qui no arrisca no guanya. I a nosaltres dimecres ens va tocar la grossa. És un plaer indescriptible veure a aquest senyor pregravar sons dalt de l’escenari per anar construint, a base de capes, filigranes musicals que et deixen bocabadat. Nen prodigi i home orquestra, capaç de fer servir el violí per tocar tons baixos, crear bases rítmiques com si fos un instrument de percussió , gravar talls de veu i el que faci falta. No, ell no va agafar la guitarra. Es va limitar al violí i els teclats i ens va donar el gust de deixar-se acompanyar per baix i bateria. I a sobre canta bé i no es fa pregar per sortir a fer bisos...
Uau...
(i si, tot allò que havia dit fins ara sobre que el violí és un dels instruments que més em costa, crec que ho retiro... Millor passeu per aquí , per fer-vos una idea de què fa dalt d'un escenari)
De teloners, Nacho Umbert (guitarra i veu) acompanyat d’Anna Carné al cello i metalòfon. Concert de petit format modest. Lletres curioses i fins a cert punt gracioses, tot i que les cançons s’assemblaven amb excés. Correcte.
6 comentaris:
Eso es como música electrónica, no? o sea, como calentandose para el sónar, no?...
Sí y no. Era usar la electrónica para ensalzar la calidez, versatilidad y sensibilidad del violín. Que en la primera canción casi me da un síndrome de Stendhal ahí mismo :-)
@acolostico
No emboliqui la troca , no emboliqui la troca ( i compri l'entrada pel PS d'una punyetera vegada, hombreyá )
@eleternoaprendiz
Jo ja venia tocada pel cello dels teloners...
(però que maco..La veritat és que la primera i l'últim bis, per deixar-nos en coma)
Ostres, doncs aquesta si que m'haruia agradat anar... jo vaig entrar a l'electronica d'aquest amanera...
falta de información, falta de información.
Sniff..
Mi ignorancia musical empieza a ser peligrosa. A ver si me pongo las pilas y me vuelvo moelna :-)
Quieres decir así:
http://www.facebook.com/lamodernadepoble
:-D
Publica un comentari a l'entrada