Misterios de Lisboa

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

No ha estat fàcil trobar un forat per anar a veure “Misterios de Lisboa”, pel•lícula que dura 272 minuts i que es pot veure en una única sala de cinema en la ciutat. Es tracta de l’adaptació duta a terme pel director xilè Raúl Ruiz del clàssic de la literatura portuguesa escrit per Camilo Castelo Branco el 1852 (que evidentment no he llegit). De fet, es tracta d’una obra concebuda per la televisió (en un format de 6 hores) que ha tingut una versió “reduïda” per tal de ser exhibida a les sales de cinema. De fet, la notícia gairebé és que s’hagi acabat programant ( malgrat que va guanyar el premi a millor director en el passat festival de Cinema de Donostia). Cinema majúscul . Es tracta d’un melodrama fulletonesc ple de conflictes de classe, espiritualitat i intrigues romàntiques, explicat amb una cadència (potser deguda a l’origen de format televisiu) que permet recrear-se en el pur i simple plaer de narrar. Pel•lícula hipnòtica, tant en la forma com en el fons, bella i senzilla, que t’atrapa i no et deixa fins al final. Perfecte matrimoni de cinema i literatura.
Per les característiques pròpies del film no m’atreveixo a recomanar-lo. Espero que hi hagi sort i alguna cadena de televisió tingui a bé de programar el format mini sèrie.