Visita a la Villarroel a veure “Desclassificats” , text de Pere Riera (autor sortit del projecte T-6) , dirigit per ell mateix, que està rebent unes bones critiques (i si les entrades tornen a ser amb descompte...) Una prestigiosa periodista ha d’entrevistar al president del govern que s’ha vist involucrat en un afer delictiu que pot suposar un escàndol majúscul per la seva carrera (i per la direcció del país). Amb aquesta excusa argumental, l’autor ens porta a reflexionar sobre el poder, l’ètica de la política i la premsa, la moral i els conflictes d’interessos. Interessant text, que et fa plantejar preguntes malgrat explicar-te una cosa que ja coneixes (o intueixes). Tothom té un preu i sovint és molt més baix del que ens pensem. Quin seria el nostre? El muntatge, sobri i funcional. Correcte, però sense arriscar ni oferir sorpreses. El ritme i el llenguatge són àgils, sense floritures artificioses que treguin veracitat. Els actors (Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla) excel•lents. Porten moltes hores de vol dalt dels escenaris i es nota. Totalment recomanable. divendres, 1 d’abril del 2011
Desclassificats
Visita a la Villarroel a veure “Desclassificats” , text de Pere Riera (autor sortit del projecte T-6) , dirigit per ell mateix, que està rebent unes bones critiques (i si les entrades tornen a ser amb descompte...) Una prestigiosa periodista ha d’entrevistar al president del govern que s’ha vist involucrat en un afer delictiu que pot suposar un escàndol majúscul per la seva carrera (i per la direcció del país). Amb aquesta excusa argumental, l’autor ens porta a reflexionar sobre el poder, l’ètica de la política i la premsa, la moral i els conflictes d’interessos. Interessant text, que et fa plantejar preguntes malgrat explicar-te una cosa que ja coneixes (o intueixes). Tothom té un preu i sovint és molt més baix del que ens pensem. Quin seria el nostre? El muntatge, sobri i funcional. Correcte, però sense arriscar ni oferir sorpreses. El ritme i el llenguatge són àgils, sense floritures artificioses que treguin veracitat. Els actors (Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla) excel•lents. Porten moltes hores de vol dalt dels escenaris i es nota. Totalment recomanable. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Prensa y políticos... Iba a decir algo como la ficción copia la realidad o al revés... Pero periodistas y políticos hace tiempo parecen viven en otra realidad paralela...
D'acord en la recomanabilitat. I en què potser millor no fer-se segons quines preguntes que et passen pel cap quan surts (encara que ho intueixis de natural). No fos cas que la realitat superés la ficció... com diuen que sol ser el cas...
Política y prensa...buena combinación. Se ayudan mutuamente para manipular al lector/espectador.
Em feia el pes i després d'aquesta crítica potser m'animo.
Segurament només pel planter d'actors ja deu valdre la pena.
No puc llegir la critica.. no pucque esta si que esta pendiente. Pere Riera gran director de teatre.... i ho puc dir en primera persona.
I bon autor.
@acolostico @Marta
Em temo que la realitat sempre supera la ficció, enara que ens sembli impossible (i millor no donar-hi més voltes que em marejo)
@Zonia
Que te voy a decir que no sepas (y/o sufras)
@Bororo
Doncs si. Molt bon text i bon ofici dirigint. Quan l'hagis vista la comentem.
@ el bandero
Doncs no s'ho pensi més! (i no badi gaire, que les entrades van força cotitzades, em sembla)
Bé doncs, vista.. i la podrem comentar millor fora de comentaris perquè haig de dir que del que l'he vist escriure, no és ni molt més el millor.
Però sempre sap escollir els temes, escriure'ls molt bé i amb un ritme impecable...I dirgint, és molt molt bo. Ara bé hem de comentar les coses que no la fan la seva millor obra. Hem de fer una mica de sang , no?
Publica un comentari a l'entrada