Després de la paraula “invitació” hi ha un altre argument que fa irresistible l’assistència a un acte lúdico-festiu-cultural: entrada amb descompte. És a dir que divendres passat ens vam apropar al Teatre Goya a veure “Truca un inspector”, obra de J.B.Priestley estrenada l’any 1946 i dirigida per Josep Maria Pou. Un inspector de policia es presenta al domicili de la família Birling, interromp el sopar amb què celebren el prometatge de Sheila i indaga la implicació dels comensals en el suïcidi d’una noia. Sota l’aparença distreta comèdia policíaca , ens trobem amb un text teatral impecable que es constitueix com un manifest polític contra les diferències de classes, l’abús de poder i els estralls del capitalisme i, alhora, juga amb l’espectador. Resulta fins i tot inquietant la vigència d’una part del seu contingut. Muntatge impecable i excel•lentment portat per l’equip artístic (no tornarem a caure en elogis al sr. Josep Maria Pou. Però podríem. La resta, al seu lloc, que tenint-lo a ell al costat ja té mèrit). Una bona mostra de bon teatre comercial, del que omple les sales de públic i ofereix un nivell de qualitat (i que és absolutament necessari, en la meva opinió, per teixir una estructura del sector funcional. Calen obres que facin anar a la gent al teatre)
dilluns, 14 de març del 2011
Truca un inspector
Després de la paraula “invitació” hi ha un altre argument que fa irresistible l’assistència a un acte lúdico-festiu-cultural: entrada amb descompte. És a dir que divendres passat ens vam apropar al Teatre Goya a veure “Truca un inspector”, obra de J.B.Priestley estrenada l’any 1946 i dirigida per Josep Maria Pou. Un inspector de policia es presenta al domicili de la família Birling, interromp el sopar amb què celebren el prometatge de Sheila i indaga la implicació dels comensals en el suïcidi d’una noia. Sota l’aparença distreta comèdia policíaca , ens trobem amb un text teatral impecable que es constitueix com un manifest polític contra les diferències de classes, l’abús de poder i els estralls del capitalisme i, alhora, juga amb l’espectador. Resulta fins i tot inquietant la vigència d’una part del seu contingut. Muntatge impecable i excel•lentment portat per l’equip artístic (no tornarem a caure en elogis al sr. Josep Maria Pou. Però podríem. La resta, al seu lloc, que tenint-lo a ell al costat ja té mèrit). Una bona mostra de bon teatre comercial, del que omple les sales de públic i ofereix un nivell de qualitat (i que és absolutament necessari, en la meva opinió, per teixir una estructura del sector funcional. Calen obres que facin anar a la gent al teatre)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Como lo hace para encima aguantar la salud... Bah, creo que dejaré de pensar en ello...
La resta, al seu lloc, que tenint-lo a ell al costat ja té mèrit
Certament. I és que el Pou és enorme (literalment i metafòrica)
I és que el Pou és enorme (literalment i metafòrica)
Ya te digo. Me crucé con él un par de veces cuando vivía por el Eixample, y acojonaba solo de verlo.
Y, además, es un actorazo.
@acolostico
Ioga i vida sana (que ja veig per on va... :-P)
@Marta
si, omple l'escenari (en sentit literal i figurat). Si en Rafeques...ai, en Canut es veu petit al seu costat...
@Juanma
Un dels grans. Fä creïble qualsevol paper.
Es molt fort.. però molt fort..q ue vegi mñes teatre que jo.. però molt molt molt fort.
tan fort que pels spoilers no he pogut llegir que si no.. dic alguna cosa :)
@Bororo
Jaja! Fort pq? Tu pq en fas, de teatre.. .(en el bon sentit, ara no em malinterpreteu. Que us conec..)
I que jo no faig spoilers! (...crec... :-D )
Apuntada queda, pero lo más probable es que se me pase :-(
Me organizo malamente, ya lo veo...
Publica un comentari a l'entrada