El Cisne negro

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Hem tancat la setmana de la dansa. Per fi hem anat a veure “El Cisne negro” , del Darren Aronofsky. La pel•lícula ens explica la historia de Nina, una ballarina fràgil i obsessionada per la perfecció que veu trontollar els seus fonaments quan es triada per ser la protagonista d’una versió de “El llac dels cignes”. Més que en l’esforç i les rivalitats del món de la dansa, Aronofsky es centra en el viatge personal autodestructiu de la protagonista, aclaparada per la pressió que s’autoimposa. Seguint l’estil del director, no és una pel•lícula subtil. Al contrari, en alguns moments pot arribar a ser barroca i potser un pèl excessiva. Ens mostra la metamorfosi de manera plàstica (i en alguns casos físicament dolorosa) Però el resultat és aclaparador. No és rodona, però gairebé. Menció especial pel treball de la Natalie Portman. Costa imaginar una altra actriu fent aquest paper. Perfecta en la interpretació, esforçada i correcta en la part tècnica de dansa (excel•lent el muntatge i els angles escollits. Tot i que veure primer “La danse” ha jugat en contra)
De totes maneres, em temo que és una pel•lícula que t’atrapa o la detestes. No hi ha terme mig ( el debat a la sortida va ser interessant i disputat)