Más allá de la vida

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Vista “Más allà de la vida” del director Clint Eastwood. Hi anava amb una mica de recel, bàsicament pel tema. Independentment de les meves creences personals sobre la vida, la mort i el suposat més enllà, em semblava un tema que no m’acabava d’encaixar amb el director, però és evident que el sr. Eastwood s’ha guanyat cert crèdit per arriscar-se.
La pel•lícula ens explica la història de tres personatges, i la seva relació personal amb el tema de la mort, que acabaran trobant-se. Eastwood continua sent un bon narrador d’històries, però aquí alguna cosa falla. Després d’uns minuts inicials espectaculars (el començament és colpidor) , la pel•lícula funciona relativament bé fins el punt on els personatges principals (potser una mica desdibuixats pel fet de ser 3), es creuen. La història es veu forçada i grinyola. I acaba fent certes concessions a un final tou que no encaixa amb l’estil del director. Sembla que el Sr. Eastwood hagi fet una pel•lícula seguint els cànons de “pel•lícules que agraden a Hollywood” quan precisament es caracteritzava per no fer-ho. No és tan que la pel•lícula hagi d’acabar bé o malament, és més una qüestió del to com s’explica. Llàstima.
No és que sigui una mala pel•lícula. Però no té, ni de bon tros, el nivell a què ens tenia acostumats. A la sortida va sortir l’inevitable comentari de què potser el director s’està fent gran. Això si, les coses com són: el moment tast del curs de cuina, una de les escenes més sensuals i ben portades que he vist en molt de temps.
Al•lèrgics a les corrents new age abstenir-se.