divendres, 4 de febrer del 2011

Más allá de la vida

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Vista “Más allà de la vida” del director Clint Eastwood. Hi anava amb una mica de recel, bàsicament pel tema. Independentment de les meves creences personals sobre la vida, la mort i el suposat més enllà, em semblava un tema que no m’acabava d’encaixar amb el director, però és evident que el sr. Eastwood s’ha guanyat cert crèdit per arriscar-se.
La pel•lícula ens explica la història de tres personatges, i la seva relació personal amb el tema de la mort, que acabaran trobant-se. Eastwood continua sent un bon narrador d’històries, però aquí alguna cosa falla. Després d’uns minuts inicials espectaculars (el començament és colpidor) , la pel•lícula funciona relativament bé fins el punt on els personatges principals (potser una mica desdibuixats pel fet de ser 3), es creuen. La història es veu forçada i grinyola. I acaba fent certes concessions a un final tou que no encaixa amb l’estil del director. Sembla que el Sr. Eastwood hagi fet una pel•lícula seguint els cànons de “pel•lícules que agraden a Hollywood” quan precisament es caracteritzava per no fer-ho. No és tan que la pel•lícula hagi d’acabar bé o malament, és més una qüestió del to com s’explica. Llàstima.
No és que sigui una mala pel•lícula. Però no té, ni de bon tros, el nivell a què ens tenia acostumats. A la sortida va sortir l’inevitable comentari de què potser el director s’està fent gran. Això si, les coses com són: el moment tast del curs de cuina, una de les escenes més sensuals i ben portades que he vist en molt de temps.
Al•lèrgics a les corrents new age abstenir-se.

8 comentaris:

acolostico ha dit...

Eastwood está yayo...

Bueno no se si la veremos, pero con esta crítica... Debe ser que no es lo suficiente deprimente, ni poética :P

Anna ha dit...

Miri's "La red social" d'una vegada, home...

Debe ser que no es lo suficiente deprimente, ni poética :P

Graciosillo...
Doncs no és una comèdia. :-P

el bandero ha dit...

No estava molt convencut i després d'aquesta crítica, continu indecis...

Sonia ha dit...

A mi me gustó. Es cierto que no es lo mejor del Eastwood y que el final es rosa pero esta peli realizada por otro director sería infumable.
Coincido en que la escena de la clase de cocina es de lo más sensual que he visto. E irreal. Que en mis clases de cocina no pasa eso ni de coña...

Anna ha dit...

No estava molt convencut i després d'aquesta crítica, continu indecis...

no sabria què dir-te...si ets un fan de la filmografia del sr. Eastwood com a director, ves-hi amb cautela...

esta peli realizada por otro director sería infumable.

Totalment d'acord. Però jo esperava quelcom més. (tot i que continuo dient que no és una llufa, em va decepcionar una mica)

Coincido en que la escena de la clase de cocina es de lo más sensual que he visto. E irreal. Que en mis clases de cocina no pasa eso ni de coña...

Haha!
No veig jo els cursos dels centres cívics a l'alçada del de la pel·lícula... Serà que l'horari matinal no convida a...

Anònim ha dit...

A la sortida va sortir l’inevitable comentari de què potser el director s’està fent gran.

Curiós. He pensat això mateix molt abans d'arribar al final de la teva crítica...

el moment tast del curs de cuina, una de les escenes més sensuals i ben portades que he vist en molt de temps.

Al cine tot és molt més fàcil que a la realitat. Les coses passen per que ho diu el guió. La part negativa és que després la realitat ens decep. I no estic negatiu ni depressiu!

Marta ha dit...

Pendent, però per un dia que em vingui de gust la temàtica

Anna ha dit...

Al cine tot és molt més fàcil que a la realitat. Les coses passen per que ho diu el guió. La part negativa és que després la realitat ens decep. I no estic negatiu ni depressiu!

M'estàs dient que hem de canviar de guionista? :-DDD

Pendent, però per un dia que em vingui de gust la temàtica

Si al final t'atreveixes ja diràs què tal.