L'arquitecte

Ens hem apropat al Lliure a veure L’arquitecte, l’últim muntatge del director Julio Manrique (al qual preferim tant o més en aquesta faceta de director que no pas amb la d’actor).
Contundent text de David Creig, autor desconegut per mi, on se’ns explica la caiguda personal d’un prestigiós arquitecte, Leo Black, i la descomposició de la seva família. Excel•lent muntatge, amb una divisió de l’espai original i encertada i ritme narratiu àgil i molt cinematogràfic, banda sonora inclosa ( de Pulp a The Smiths , entre altres) . I un equip artístic en estat de gràcia. Tots en general, però el Pere Arquillué es mereix una menció apart. Té el do de fer creïble qualsevol paper ( Ho confesso: fan absoluta)
L’obra té una pega, però: Dura dues hores llargues i la segona part no aconsegueix quallar i trobar el ritme, després d’una primera entrega que et deixa amb el cor encongit. Llàstima. Evita que sigui un muntatge rodó.
Recomanable. I dimecres, dia de l’espectador (preus amb descompte al servei de venta d’entrades de la pròpia web del Lliure. I sense despeses de gestió)