Títol: Asterios Polyp
Autor: David Mazzucchelli
Editorial: Ediciones Sins Entido
ISBN: 9788496722668
Format: 20 x 26
Nº Pàg: 344
Hi havia moltes ganes de llegir “Asterios Polyp” després d’haver vist algunes ressenyes més que elogioses. I malgrat el preu i el volum de l’obra ( senyors autors i editors, que tenim pisos petits on no hi caben segons quins volums, per déu) ens hem llançat a la piscina i l’hem adquirit.
I no, no ens en penedim.
Espectacular còmic de David Mazzucchelli. Ens explica la història d’un arquitecte de mitjana edat amb una vida més buida del que es pensa que davant una situació de crisis (l’incendi de casa seva) fa una mena de viatge interior per retrobar-se. Fins aquí pot semblar un argument vist i revist amb temes llegits i rellegits. Els temes de sempre: crisis personal, misèries humanes, pors, incomunicació, amor, ambició, egoisme... Però com acostumo a dir, el que compta no és la història que t’expliquen, si no com te l’expliquen. I aquí ens l’expliquen molt bé. L’afirmació que el dibuix és un punt de suport a la narració es trenca. Aquí és la narració. Els colors i les textures ( si, ho heu llegit bé: les textures del dibuix) és converteixen en adjectius i descripcions . Text i dibuix creen un llenguatge nou i conjunt que et deixa bocabadat i Mazzucchelli ens repta i ens mostra que es pot anar més enllà d’un full ple de requadrets dibuixats. Aclaparadora.
De lectura i relectura obligades.
I no, no ens en penedim.
Espectacular còmic de David Mazzucchelli. Ens explica la història d’un arquitecte de mitjana edat amb una vida més buida del que es pensa que davant una situació de crisis (l’incendi de casa seva) fa una mena de viatge interior per retrobar-se. Fins aquí pot semblar un argument vist i revist amb temes llegits i rellegits. Els temes de sempre: crisis personal, misèries humanes, pors, incomunicació, amor, ambició, egoisme... Però com acostumo a dir, el que compta no és la història que t’expliquen, si no com te l’expliquen. I aquí ens l’expliquen molt bé. L’afirmació que el dibuix és un punt de suport a la narració es trenca. Aquí és la narració. Els colors i les textures ( si, ho heu llegit bé: les textures del dibuix) és converteixen en adjectius i descripcions . Text i dibuix creen un llenguatge nou i conjunt que et deixa bocabadat i Mazzucchelli ens repta i ens mostra que es pot anar més enllà d’un full ple de requadrets dibuixats. Aclaparadora.
De lectura i relectura obligades.
2 comentaris:
Bonito, muy bonito. Juega con el comic de mil maneras. Si hay que ponerle un que, es quizás el forzar ese juego a un nivel formal, que a parte de la drítica no le ha hecho del todo gracia...
Pero quien hace caso a la crítica...
No negaré que potser si que ho força…. Però a mi no em sembla una pega. No m’ha molestat gens. Al contrari. És un joc i un repte.
(si, si...Formo part del sector d’entusiastes convençuts…)
Publica un comentari a l'entrada