La red social

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

“La red social” era aparentment una pel•lícula que no m’interessava. No m’acostumen a interessar els biopics, que molt sovint acaben estan tallats pel mateix patró: un ningú amb més o menys esforç aconsegueix èxit (ja sigui esportista, músic o polític) i se’ns mostra l’ascens , el preu de l’èxit, el triomf professional però el fracàs personal) i potser la caiguda, sovint amb trucs melodramàtic s efectistes però no efectius. I la història del creador de Facebook, un geek forrat de calers, de bones a primeres tampoc em semblava un argument especialment llaminer.
Però “la red social” estava dirigida pel Sr. Fincher i el guió fet pel guionista de “El ala oeste de la Casa Blanca”. I venia amb unes referències molt bones dels EUA. És a dir que calia arriscar-se.
Excel•lent. Exemple de que no és important què t’expliquen si no com t’ho expliquen. Exemple de com d’important és el director, però com d’important és el guió d’un film. Diàlegs terriblement ràpids i àgils per retratar un personatge asocial que ha creat l’eina social més potent ( Ironies de la vida) . De rerefons, l’absurditat de la societat actual i l’estranya manera de relacionar-nos (i , com no, d’exhibir-nos)
No us la perdeu.