Títol: La ladrona de libros
Autor: Markus Zusak
Editorial Lumen
544 páginas
ISBN 9788426416216
El club de lectura casolà de la Catalunya central ha llegit un altre llibre: La ladrona de libros , de Markus Zusak . Aquest cop triat per la Marta P. Un llibre que venia precedit per un èxit de ventes i pel boca orella. El llibre ens explica la història protagonitzada per una nena que, a l'Alemanya nazi, troba en els llibres i la passió per la lectura un refugi contra l’horror. És una lectura interessant. El llibre té punts curiosos, com el fet que el narrador de la història és el personatge de la mort. Una mort diferent a la que acostumem a veure: una mort més humana, que parla d’una feina feixuga i que mostra certs sentiments (interessant el debat que es va plantejar entre la gent sobre com s’havien imaginat el personatge, si masculí o femení). La veritat és una lectura que baixa bé. Però personalment no és dels llibres que et deixen petjada. Crec que la Núria va trobar l’explicació: és una excel•lent novel•la juvenil, ideal per introduir el tema de l’holocaust als joves.
I com no, la lectura comporta una activitat lúdico-festiva relacionada. En aquest cas, visita guiada al Cementiri del Poblenou de Barcelona. Molt interessant. El culte als morts és una part de la cultura important. I els cementiris són, sovint, una mostra d’art que no tenim en compte.
I com no, la lectura comporta una activitat lúdico-festiva relacionada. En aquest cas, visita guiada al Cementiri del Poblenou de Barcelona. Molt interessant. El culte als morts és una part de la cultura important. I els cementiris són, sovint, una mostra d’art que no tenim en compte.
(com una ciutat amb carrers. Gairebé cal un plànol)
Devoció a la tomba de Francesc Canals "el Santet"
Part del grup integrats en el grup.
Àngel
Veïns tranquils.
"El petó de la mort"
(poema que hi ha a la tomba)
Mes son cor jovenívol no pot més; en ses venes la sanch s’atura y glaça y l’esma perduda amb la fe s’abraça
sentint-se caure de la mort al bes.
Mossèn Cinto Verdaguer
sentint-se caure de la mort al bes.
Mossèn Cinto Verdaguer
Contrastos. La vida és això i així.
Visita molt recomanable ( i gratuïta). A més, ens va ver un dia esplèndid.
Ara em toca a mi posar-me les piles, que trio la següent lectura (Maus és l’elecció). Accepto idees per l’activitat lúdica relacionada
Ara em toca a mi posar-me les piles, que trio la següent lectura (Maus és l’elecció). Accepto idees per l’activitat lúdica relacionada
8 comentaris:
Por casa anda el libro, en la pila...
Un altre que he tingut a la mà diverses vegades
La escultura del peto de la mort, m'ha deixat gelat.
Ai les piles de pendents.....
L'esculta és molt guapa, estimat bandero. I inquietant alhora. La mort et mira des de qualsevol angle (i si, fa cosa)
Una de les escultures destacades del catàleg del cementiri.
M'hi falten els gats fent marramiau des de diferents estàtues i parts del cementiri... I coincideixo, el petó de la mort (en masculí en el meu cas) que et persegueix amb la mirada mentre el fa és colpidor...
M'hi falten els gats fent marramiau des de diferents estàtues i parts del cementiri...
doncs mira que en tinc alguna foto...
Sóc una lladre de "pacotilla", Marta. No només saps qui et va mangar el llibre. A més a més, tinc intenció de tornar-lo.
I coincideixo, el petó de la mort (en masculí en el meu cas) que et persegueix amb la mirada mentre el fa és colpidor...
jo no li vaig aguantar la mirada gaire estona, no.
Molt txula l'escultura.
(i per mi, personatge femení)
Per mi també personatge femení, almenys en el llibre.
Per cert ja tinc el maus, ara ja no tinc excusa per començar.
llibre, nena i alemanya nazi.. em sona em sona.. d'un diari....de no se qui
Publica un comentari a l'entrada