dimarts, 31 d’agost de 2010

Madres & hijas

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Nova pel•lícula de Rodrigo Garcia. A “Madres & hijas “, repetint una mica el patró de les anteriors “ Cosas que diría con solo mirarla “ i “ Nueve vidas”, se’ns expliquen les histories entrecreuades de diversos personatges. En aquest cas es tracta de tres dones i la seva relació amb la maternitat: una dona de mitjana edat que va donar la seva filla en adopció, una executiva agressiva que no vol tenir fills i utilitza els homes com ella vol i una jove que no en pot tenir i decideix adoptar. En algun moment la història és un pèl forçada ( i la connexió d’alguna de les històries grinyola una mica) i es veu a venir una mica cap on et vol portar el director. Però tot i així es tracta d’una història emotiva ben explicada i molt ben interpretada . Tots des d’un cert minimalisme i contenció ( cosa que s’agraeix profundament). Rodrigo Garcia és un bon narrador i creador de personatges femenins.
Recomanable (tot i que permet esperar al Dvd o la programació televisiva)

4 comentaris:

Zonia ha dit...

La contención creo que es lo que mejor define esta película, en muchos casos se intuye más el drama de lo que realmente se expresa.

acolostico ha dit...

Programación telesiva, rollo antena 3?

O como dijo el filósofo: el cine sin explosiones es cine? :P

Anna ha dit...

La contención creo que es lo que mejor define esta película,

Totalment d'acord. I és el que fa que no sigui un melodrama tipus telefilm de diumenge a la tarda.
És per això m'agrada com explica les històries aquest senyor... No cau en l'excés.

Programación telesiva, rollo antena 3?

Més tipus canal Nitro "para machos". :-P

El comentari sobre el fet que es pot veure per la tele fa referència al format ( la història no necessita panatalla gran pq no hi ha explosions ni efectes especials. ) i no a la qualitat de la pel·lícula (segons com és millor mirar-la al sofà de casa amb el paquet de kleenex a la mà). Ho puntualitzo pq no hi hagi malentesos.

Marta ha dit...

Jo em sembla que aquesta la deixo per la tele i el sofà